Recordem a… Marià Villangómez
Aquest any es celebren 10 anys de la mort de Marià Villangómez Llobet.
Marià Villangómez Llobet (Ciutat d’Eivissa, 10 de gener de 1913 – 12 de maig de 2002).
Va començar a escriure poemes a l’adolescència. L’any 1928 marxa cap a Barcelona on cursà estudis de Dret, tot i que no va arribar a exercir professionalment. El 1933 va començar a publicar els seus primers poemes en català en revistes i diaris, continuant fins l’inici de la Guerra Civil. Es va traslladar a València on va iniciar estudis de Lletres però va abandonar la carrera al ser destinat al front. Després de la guerra tornà a estudiar magisteri i va exercir com a mestre durant vint-i-cinc anys (a Cornellà i a Eivissa). El poble de Sant Miquel (Eivissa) li va servir d’inspiració per escriure gran part de la seva obra.
L’any 1943 reprèn la creació literària i publicà els seus primers poemaris Sonetos mediterráneos (1945), Terra i somni (1948), Elegies i paisatges (1949) i Els dies (1950). En aquests primers llibres la seva poesia s’identifica amb el paisatge i la gent de les illes Pitiüses. L’autor té diverses influències, se’l considera seguidor de Carles Riba, admirador dels poetes de la Generació del 27 i d’autors propers al post-simbolisme com Rimbaud o Mallarmé.
La seva obra poètica continua amb Els béns incompartibles (1954), Sonets de Balansat (1956, premi Cantonigròs 1955), o El cop a la terra (1962). En aquests títols tracta temes com el pas del temps i als fets quotidians que l’envolten. L’any 1963 publicà el seu darrer poemari Declarat amb el vent. A partir d’aquí es va dedicar a traduir poesia, des dels sonets de Shakespeare a poetes com Keats, Yeats, Hardy, Baudelaire… També és autor d’assaig, articles periodístics i diverses obres de teatre.
El conjunt de la seva poesia està recollida en tres volums publicats l’any 1986.
El 1989 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i al llarg de la seva vida va rebre altres distincions honorífiques i premis literaris com la Creu de Sant Jordi o el premi Crítica Serra d’Or d’obres completes (1987).
Més informació sobre Marià Villangómez:
Deixa el teu comentari!