El lector opina
Lluís Escaler. Morir per Catalunya de Josep Espunyes.
Barcelona : Pòrtic, 2003. Demaneu la reserva del document
Josep Espunyes i Esteve (Peramola, 1942) és un autor de les Terres de Ponent amb una obra extensa i de gran qualitat. Ha publicat obres en gairebé tots els gèneres: narrativa, novel•la, poesia, assaig, a més de col•laborar en diversos mitjans de comunicació i publicacions de caire històric i cultural. En aquesta obra ens presenta un estudi sobre la vida, l’actuació política i la mort del patriota i lluitador Lluís Escaler i Espunyes, afusellat pel franquisme acabada la guerra de 1936-1939.
Lluís Escaler i Espunyes havia nascut a Oliana (Alt Urgell) l’any 1897. De jove, va començar militant a la Lliga Regionalista, de la qual va passar a la Unió Catalanista, fins que va ingressar a la Federació Nacionalista Democràtica de Francesc Macià, a qui va donar suport en la fundació d’Estat Català. A causa d’algunes desavinences amb l’actuació de Francesc Macià l’any 1931, abandonà el partit i participà en la creació de Nosaltres Sols, formació de la qual fou el primer president i un incansable promotor. També va ser membre de la junta directiva del Centre Comarcal Lleidatà i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i s’interessà, a més, per la llengua, els costums i les tradicions catalanes, molt especialment per les de la seva comarca alturgellenca. L’any 1939 va ser detingut per les tropes franquistes i el dia 23 d’abril d’aquell mateix any va ser afusellat al Camp de la Bota juntament amb nou militants catalanistes més.
En la primera part de l’obra d’Espunyes els lectors hi trobaran, per una banda, les dades més rellevants sobre la vida i l’actuació de Lluís Escaler, des d’informacions sobre la seva activitat social, cultural i política, fins a les circumstàncies de la seva detenció, esdevinguda el dia 6 de febrer de 1939, i una abundosa i documentada informació sobre l’organització política Nosaltres Sols. I, per una altra banda, Josep Espunyes publica i edita per primera vegada el diari íntegre que Lluís Escaler va començar a escriure des del mateix dia que va ser detingut fins al de la seva execució. Aquesta primera part conclou amb un apèndix en què es reprodueix el Sumari Judicial del consell de guerra que va condemnar a mort aquell lluitador catalanista.
A la segona part, l’autor posa al nostre abast una bona part de l’obra, inèdita, de Lluís Escaler. Aquella producció, de caràcter bàsicament costumista, en què l’autor mostra les seves inquietuds lingüístiques, etnogràfiques i humanístiques.
Per tot plegat, aquesta publicació constitueix, a més d’una generosa i impagable recerca, un molt ben documentat estudi sobre l’obra, les vicissituds i la mort de Lluís Escaler. I ens posa en un primer pla, per un costat, la dignitat i l’enteresa amb què un home d’un profund sentit humà, religiós i patriòtic, i d’una gran vàlua personal, es va enfrontar a la sentència de mort que li dictava aquell tribunal militar del “III Año Triunfal”, alhora que ens deixava un testimoni de primera mà, punyent i corprenedor, de les miserables condicions de vida i psicològiques que patiren ell i els altres companys reclosos a les cel•les on havien estat empresonats a l’espera de la incerta sentència que els dictessin els tribunals del bàndol vencedor. I per un altre costat, ens mostra d’una manera clara un fet que ja es sospitava i poc o molt coneixia, però que a partir d’aquesta obra es reforça amb un testimoniatge inqüestionable: que allò que realment sentencià Lluís Escaler i molts altres compatriotes va ser –tal com afirma Josep Espunyes a la part biogràfica de l’obra- el fet de “ser català i haver tingut la gosadia d’exercir com a tal”.
Marcel Fité
Deixa el teu comentari!