Barcelona cinema… INCONSCIENTES (Joaquín Oristrell, 2004)
L’actualitat cinematogràfica ens porta a parlar de la Psicoanàlisi i de l’Europa de començaments del segle XX, la Viena de Sigmund Freud i la Suïssa de Carl Jung, amb la pel·lícula de David Cronenberg Un método peligroso. En aquesta pel·lícula, basada en un llibre de John Kerr, hi és tot: l’inconscient com a forjador de la identitat, la lluita entre la raó i el desig, els traumes, les pulsions… inclús la problemàtica mutació de la ciència (Freud) en un nou misticisme (Jung).
Doncs bé, per acabar d’ambientar-nos en el tema i en l’època, i veure què passava a la Barcelona de 1913 pel que fa als cercles de la medicina psiquiàtrica i la influència dels corrents psicoanalítics freudians, hem revisitat la comèdia del director barceloní Joaquim Oristrell Inconscientes. Oristrell diu: “La idea original va partir de certes lectures meves sobre els sentiments, i del desig de fer una pel·lícula amb psicoanalistes, anant a l’origen de la psicoanàlisi a Espanya… Ens vam documentar i va aparèixer la figura del doctor Emili Mira i López, un psiquiatre barceloní [deixeble de Ramon Turró i de Jaume Pi i Sunyer que va dur a terme experiments pioners en el terreny de la psicologia del treball i que va organitzar dos congressos internacionals de psicologia aplicada a Barcelona el 1920 i 1930], així com aquell grup de gent culta, amb inquietuds intel·lectuals, frívols, però d’una frivolitat il·lustrada, que tenien també certa tendència a la bohèmia, a l’esport, a provar els primers cotxes… Situar la trama el 1913 ens va dur a buscar una història, i vam arribar al mètode deductiu i a Sherlock Holmes com a paradigma d’aquell temps, per arribar a allò de sempre: els sentiments, al noi troba noia, però en aquest cas és algú que és massa a prop… i que no és la seva noia, sinó la seva cunyada”.
Una trama sobre la psicoanàlisi amb referències al mètode freudià que es desenvolupa amb les formes d’una screwball comedy clàssica: des que la impetuosa i embarassadíssima Alma (Leonor Watling), burgesa, culta, germanòfila (com correspon a l’època) i frívola, irromp al gimnàs on el doctor Salvador Piferrer (Luis Tosar) s’està exercitant en l’art de la boxa, sabem que les seves accions només portaran problemes a l’home. El marit de la noia (Àlex Brendemühl) ha desaparegut i la seva cerca per part d’Alma i del seu cunyat inicia una aventura holmesiana, on la hipnosi, la interpretació dels propis somnis, l’amor, el perill i tots els tabús imaginables s’entrecreuen i desencadenaran un doll de pulsions latents, moltes de les quals seran destructives.
El pare de la noia, el doctor Mira (Juanjo Puigcorbé) és un cinetífic, un psiquiatre, home excessiu i qui també amaga un conflicte curosament ocultat en el seu passat en relació amb l’estranya criada d’Alma (Mercedes Sampietro). El doctor Mira, organitzarà una suposada conferència de Sigmund Freud a Barcelona , on presentarà el seu llibre Tòtem i tabú.
Una trepidant peripècia que es desenvolupa en el marc d’una Barcelona modernista, on malgrat escassegin els ambients exteriors, la reconstrucció dels referents històrics, dels decorats d’interiors i del vestuari és molt curosa així com poc habitual en el nostre cinema.
Bibliografia:
Inconscientes [enregistrament vídeo] / dirigida per Joaquín Oristrell
Joaquín Oristrell : l’ofici en plural / Casimiro Torreiro
Personajes para una historia de la psicología en España / Milagros Saiz, Dolores Saiz, coordinadores
Deixa el teu comentari!