S’ha dit d’aquesta novel•la que és un homenatge a la Rambla i més en concret als epicentres del cor de la Barcelona baixa, el carrer Escudellers i voltants. Altres, que l’autor ha barrejat la vulgaritat de l’entorn humà amb la mediocritat. En tot cas, esdevé una recreació de llocs i personatges en extinció amb retocs vitals i punts d’humor.  I amb el missatge final que no tot s’acaba. Sinó que moltes coses resten perpètues en el mural”.

“Ell , Silvestre Guillamet, el marqués d’Escudellers, no es moriria sense acabar la gran obra. Aquell nano, reputes, es quedaria amb el bo i millor del seu món. Aquell nano havia d’heretar la Rambla. La Galaxia d’Escudellers seria d’ell”. (p. 40)

“Començaven a les tavernes, després baixaven al Marsella i festejaven amb l’absenta, i tot seguit s’arribaven al London”. (p.85)

“Tot colonitzant els carrers del Tigre, de la Lleona i de Joaquim Costa. Una comunitat que feia pinya al voltant de la imatge catòlica” (p. 94)

“Els joves solien jugar a pilota a la plaça dels Angels, davant del museu aquell tan blanc, i ja feia un temps que se la tenien amb un rodamón negre” (p.94)

“El savi podia passar per ingenu, però no tenia un pèl d’ignorant. Durant molts anys, havia exercit d’escrivà a la Boqueria” (p.21)

“El cel es va tornar de plom. De les drassanes a la Ribera, de Canaletes a la Mercè, va caure el teló damunt la Barcelona vella”.  (p. 134)
Mostra Herataràs la Rambla II en un mapa més gran

Categories; Destacat, General, Itineraris literaris, Novetat Tags: Alfred Bosch, carrer Escudellers, Gran Teatre del Liceu, Heretaràs la Rambla, La Rambla, les Rambles, Mercat de la Boqueria