Cicle de poesia:De pensament, paraula i obra. José Ramón Ripoll
El passat 27 d’octubre es va inaugurar la 18a edició del cicle estable de poesia “ De pensament, paraula i obra”, que any rera any és organitzat per la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda i el Districte d’Horta-Guinardó, amb la col·laboració de l’Aula de Poesia de Barcelona. El poeta convidat per inaugurar aquesta nova sessió va ser José Ramón Ripoll (Cadis, 1952). És escriptor i periodista de Ràdio Nacional d’Espanya i condueix diferents espais a Ràdio Clàssica. Ençà la seva fundació el 1991 dirigeix RevistAtlántica de poesia, publicació dedicada a difondre especialment la literatura iberoamericana i internacional. Ha publicat diversos llibres de poemes, entre els quals destaquen La tarde en sus oficios (1978), La Tauromaquia (1980), Sermón de la barbarie (1981), El humo de los barcos (1984), Las sílabas ocultas (1991) i Niebla y confín (2000). L’acte, conduït per Jordi Virallonga, ens va apropar a un personatge humanista a l’estil del Renaixement. I és que Ripoll, que durant anys va ser conductor de diferents espais radiofònics a Ràdio Clàssica , ens confesà “escribo poesía porque soy un músico frustrado”. La relació amb la música del nostre convidat és estreta i profunda: des de la seva infantesa configurà el món d’una manera sonora. Per a Ripoll, la música va ser el primer llenguatge i declarà que començà a entendre el món d’una manera sonora. Estudiant al conservatori, per a Ripoll la música va ser el primer llenguatge i declarà que començà a entendre el món d’una manera sonora.
Considera Ripoll que el llenguatge poètic és més a prop de la música que de la literatura, doncs totes dues arts comparteixen la polisèmia. I és que la música està inmersa a cada un dels seus poemes. José Ramón Ripoll ens recità poemes dels seus poemaris on vam constatar la musicalitat dels seus versos, així com la presència del mar en la poesia, el color, la lum del paisatge d’Andalusia. Segons Ripoll la poesia és “la posibilidad de expresar con el lenguaje lo que verdaderamente se quiere. El poeta debe comprometerse con su propio lenguaje, ser honesto ” . Un instrument que desperta conciències de l’èsser interior. Aquesta és la poesia que José Ramón Ripoll portà a la nostra biblioteca. Si voleu conèixer de primera mà la seva obra la trobareu sota la signatura P 834 Rip.
Deixa el teu comentari!