Moll de la Fusta
El Moll de la Fusta o de Bosch i Alsina té el seu origen en el projecte de nou port de Josep Rafo (1859), el qual preveia la construcció d’aquest ampli moll guanyat al mar. Per a fer-ho calgué l’enderrocament de la muralla de mar entre els anys 1878 i 1881, que anà acompanyat de la urbanització del Passeig de Colom inaugurat arran de l’ Exposició Universal de Barcelona del 1888. Domènech i Montaner hi edificà l’Hotel Internacional per a l’allotjament dels visitants, construcció que fou enderrocada en acabar el certamen. Amb el temps, esdevingué una de les àrees més actives del port, amb una extensa superfície comunicada per vies de ferrocarril.
A l’inici del segle XX s’hi edificaren àmplies naus de magatzem i quedà separat del passeig per una reixa. El progressiu desplaçament de les activitats portuàries cap a ponent permeté, al principi de la dècada del 1980, la recuperació d’aquest espai per a la ciutat. Entre els anys 1981 i 1987, Manuel de Solà-Morales remodelà l’antic moll amb un projecte que pretenia fer compatibles les vies de circulació ràpida i el contacte de la ciutat amb el mar. El moll pròpiament dit esdevingué una explanada pavimentada amb llambordes de granit i palmeres ordenades segons una malla regular, a manera de saló, d’ús exclusiu per a vianants. La connexió amb la ciutat es resolgué amb una plataforma dedicada a les vies de circulació lenta i al trànsit de vianants, elevada sobre un aparcament, i amb les vies de circulació ràpida (Ronda Litoral)
Font: Enciclopèdia de Barcelona. Volum 3. Directors: Ramon Alberch i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales. Enciclopèdia catalana 2005.
Deixa el teu comentari!