Autor del mes: Gabriel Ferrater (2a part)
Seguim parlant de Gabriel Ferrater. El 1941 tornà a Catalunya, i a Barcelona cursà estudis de ciències exactes, que el feren apassionar per l’àlgebra. Vers el 1955 havia fet una gran amistat amb poetes com Riba, Gil de Biedma, etc, i es guanyava la vida escrivint sobre pintura i literatura i traduint i fent de lector d’editorials.
És com a crític pictòric per a la revista Laye que, durant la dècada dels 50, Ferrater comença a veure molt sovint alguns membres dels cercles literaris barcelonins, i fa amistat tant amb Carles Riba com amb nous joves poetes com Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i d’altres del seu entorn; això suposa un nou impuls al seu interès per la poesia.
El descobriment d’alguns escriptors anglesos (de Hardy a Auden i sobretot Shakespeare), alemanys (Brecht), francesos, italians i dels medievals (bàsicament Ausiàs Marc) el porta a escriure, en 1958-65, quasi tota la seva poesia publicada. Vuit anys que donen com a fruït una obra breu, però imprescindible: Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962), Teoria dels cossos (1966) i un volum on aplega els tres llibres, introduint-hi alguns canvis, Les dones i els dies (1968) que va suposa el punt i final d’una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes. L’erotisme franc i el pas del temps són una constant en la seva obra. Els poemes “In memoriam” i “Poema inacabat”, són uns dels testimonis més valuosos de la guerra civil espanyola i de les seves conseqüències.
Deixa el teu comentari!