Barcelona segons Narcís Oller I
Aquest monògràfic, com es pot apreciar, està dedicat a la visió de l’escriptor barceloní sobre la ciutat i les seves transformacions cap a la modernitat i el progrés a través de textos del mateix autor. A través de parcs, carrers, places i altres racons descobrirem l’arquitectura, la vida social, política, intel•lectual … de “l’estimada que li tenia el cor robat”. Ens servirà de guia el treball elaborat per Rosa Cabré La Barcelona de Narcís Oller : realitat i somni de la ciutat, i que podeu agafar en préstec o consultar-lo a Google Llibres.
• Barcelona segons Narcís Oller: carrer Pelai
“Los veïns del carrer Pelaio han estat los més pràctics i que mellor han entès lo que convé a sos interessos, lo dia que, avenint-se com un sol home, han determinat fer amb l’ajuda de sa pròpia butxaca que son carrer no sia, com los demés de l’Ensanxe, una mala carretera. Des del moment que, posant-se en pugna lo dret i la utilitat, se vegé l’Ajuntament de Barcelona en la impossibilitat de fer l’Ensanxe per zones i obligat a deixar edificar en qualsevol de sos punts, de féu impossible al cos municipal la urbanització deguda de tantes vies com han anat obrint-se, sens apel•lar a quantiosos emprèstits que haurien arruïnat les arques del municipi de bones a primeres. D’aquí una de les principals causes de l’estat deplorable de nostres carrers nous. Però el carrer de Pelaio, un dels més immediats a la Barcelona antiga, està ja edificat del tot; per causa de son trànsit i per sa mala orientació que li impedeix a l’hivern veure el sol, era continu muladar on l’aigua s’entollava per a podrir-s‘hi i mantenir constant ferment de malalties. Vergonya era, doncs, sostenir-lo aixís per més temps. Los veïns ho comprengueren. afluixaren la bossa com devien, i en lo successiu tindran un carrer ric, net, còmodo i sa com cap més de l’Ensanxe fins avui”. p. 142.
Deixa el teu comentari!