Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Etapes, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina, Novetat

El raptor de gnoms: Etapa 6

27 juny 2011 Sense Comentaris

I arribem a la darrera etapa de la nostra ruta, on el raptor de gnoms busca un lloc per alliberar en Zuk, però no li acaba d’agradar el que veu i es troba amb un senyor gran, que li informa sobre el lloc on són.

Pàgs 66-67

-Que lleig es veu tot des d’aquí –comenta l’home com si li llegís el pensament.

Dragan mira en la mateixa direcció on enfoquen els ulls de l’home.

-Allà enfront la Ciutat Meridiana, a la dreta el barri de Torre Baró i més enllà la Trinitat: la Nova i la Vella, i allò més elevat és el Carmel –diu l’home sacsejant el bastó cap els barris urbans que llepen els llindars de Collserola-.Rere nostre, un cementiri: un dia d’aquest m’hi portaran.

Dragan somriu. Apunta amb un dit una torre que sembla un mur amb merlets, un edifici que recorda un petit castell en ruïnes.

-Què és?

-La Torre del Baró -diu l’home mirant-lo a la cara per primera vegada-.Hi ha un grapat de llegendes sobre aquesta torre.

-Llegendes?

-Sí, i això que l’edifici no fa pas tant temps que el van començar a construir. Els llibres diuen que un tal Baró de Sivatte va tenir al dèria de construir a principis del segle XX un hotel-restaurant al cor del que seria la Ciutat Jardí de Barcelona: quina ingenuïtat, si fos cert! –exclama tot mirant el cel amb un somriure-. El projecte va anar-se’n  en orris i l’edifici va quedar inacabat.

-I la Ciutat Jardí?

-Per a un estranger és difícil imaginar-se què ha sacsejat aquesta ciutat-diu movent el cap de banda a banda-.Tot això  va acabar convertint-se en un barri d’habitatges modestos per una banda i en pura especulació per l’altra -assegura assenyalant els blocs de pisos que remuntaven el vessant arran de l’autopista-.A mi m’agrada més l’altra història.

-Quina altra història?

-El meu avi deia que explicaven que un home adinerat, un baró, va encarregar que el construïssin després que la seva filla emmalaltís dels pulmons. El metge li va dir que la nena havia de viure a la muntanya i el baró va començar a construir la torre sense demora –l’home grata  el terra amb la punta del bastó-.La filla va morir i l’edifici es va quedar sense acabar.

Dragan es treu la motxilla i s’asseu a terra amb les cames encreuades. Observa una estona la Torre del Baró, els barris i els turons del voltant: muntanyes assetjades per antenes. S’alça, carrega la motxilla, s’acomiada del home i comença el descens.

No us perdeu el post sobre la Torre Baró que penjarem aquesta tarda…

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.