Autor del mes: Francisco Casavella III
OBRA DESTACADA
Lo que sé de los vampiros. Barcelona : Destino, 2008. Demaneu la reserva del document
La història ens situa en el segle XVIII a la persona de Martín de Viloalle, fill menor d’un noble gallec i destinat des del bressol a entrar a la Companyia de Jesús. De caràcter introvertit i esquiu, Martín desenvolupa una mania per la pintura que es converteix en venjança, mitjançant la caricatura, de la humiliació i el menyspreu que li provoca el seu entorn. L’expulsió dels jesuïtes d’Espanya el sorprendrà sent novici, i prendrà la inexplicable decisió de seguir a l’exili. Aquesta serà la primera de les seves moltes partides i diverses afiliacions, que el portaran a viure una vida precària i transitòria de la Roma papal als principats alemanys fins abocar al París de la Revolució.
Com novel.la històrica, Lo que sé de los vampiros és atípica. Hi ha un mínim de descripcions, tant d’ambients com d’esdeveniments històrics o de personatges lligats a ells. Qui esperi trobar una reconstrucció minuciosa d’una època quedarà decebut des del primer moment. El segle XVIII pel qual es mou Martín és més una reconstrucció ideològica que historiogràfica, un món d’idees per sobre del dels homes, el que imprimeix una sensació de vaguetat a les coordenades espai-temporals. Un marasme de temps i llocs reflex de la pròpia existència de Martín, dominada per la indeterminació.
La novel•la transcorre amb parsimònia, i pot arribar a fer-se lenta. No obstant això, l’absència d’aventures de capa i espasa no vol dir que l’elecció del segle XVIII hagi estat gratuïta, al contrari. Són les grans idees del Segle de les Llums les que entren en joc, i cal dir que Casavella les pica sense pietat. El presumpte declivi del pensament dogmàtic encarnat en els jesuïtes és contraposat a la gran farsa pseudo-humanista de la maçoneria. El gran mite ocultista del Comte de Saint-Germain pren una dimensió dolorosament lúcida i humana en el grandiós personatge de Welldone, i la màquina de desmitificar que és la novel.la no s’atura ni davant el mateix Voltaire. La visió del segle és la de l’home contra l’home, intrigant, traint, caçant al vampir inexistent.
El que sé dels vampirs seria una autèntica delícia de llegir si comptéssim només els mèrits de la prosa de Casavella. És un d’aquests casos en què l’autor domina el llenguatge fins al punt de permetre jugar amb ell i sorprendre’ns amb combinacions brillants i diàlegs espurnejants d’enginy. Almenys per a mi, és una compensació suficient al ritme difús de la lectura ja que es llegeix pel pur plaer d’estar llegint. Malauradament aquest equilibri flaqueja en el quart final del llibre, precisament on el novelesco pren protagonisme sobre les idees i es torna en convencional el que apuntava a l’extraordinari.
Literatura amb majúscules, recomanada sens dubte a aquells disposats llegir sense presses i fins i tot rellegir.
Per acabar aquest autor del mes comentar que a principis de 2010, Edicions Destino convocava el Premi de Novel Francisco Casavella, amb l’objectiu de donar suport a la promoció de noves veus de la narrativa espanyola i amb el desig de retre homenatge a la memòria de l’autor de novel fonamentals com El dia del Watusi i Lo que sé de los vampiros, a la seva passió per l’escriptura, a la qual va dedicar la seva vida, i al seu convicció de la vitalitat de la novel.la i la seva capacitat per desxifrar l’essència de la realitat i el seu misteri. El jurat d’aquest premi va ser format per professionals com Ignacio Vidal-Folch, Luis Magrinyà i Ana Rodríguez Fischer.
Deixa el teu comentari!