El passat 14 d’abril dins el cicle De Pensament, Paraula i Obra van comptar amb la presència a la biblioteca d’un convidat molt especial: el poeta Juan Carlos Mestre (Villafranca del Bierzo, León, 1957 ). Considerat un “artista global” pel poeta Antonio Gamoneda, Mestre té més d’una vintena de llibres de poemes publicats, així com nombrosos llibres d’artista en els quals acompanya amb els seus gravats poemes de diversos autors.  La seva col·laboració amb altres creadors i músics com Amancio Prada, ha estat recollida en diversos enregistraments discogràfics.

L’obra poètica del nostre convidat ha estat destacada amb diversos premis, i el seu poemari La casa roja va ser reconegut amb el prestigiós Premio Nacional de Poesía (2009).

El nostre poeta convidat conversà amb Jordi Virallonga, conductor incansable de l’acte, que preguntà a Mestre sobre els seus inicis en la poesia i la seva trajectoria. Acompanyava la sessió poètica un auditori ple de bat a bat encuriosit i desitjós de sentir les paraules i els versos d’aquest Premi Nacional de Poesia.

I és que la poesia de Juan Carlos Mestre s’escapa del poema imprès i el  seu discurs, que destil·la lirisme a cada frase, parla de la màgia del llenguatge i dels poetes com a “legisladors de l’invisible”.

Així ens parlà de la seva casa d’infància rural, on no hi havia llibres i només es llegien els prospectes dels medicaments, o del primer poema que va llegir i aprendre de memòria, l’anònim “Romance del prisionero”. La magia del llenguatge fa pensar a Mestre que “las palabras están hechas para construir la casa de la verdad, no para destruirla” i “acaso la poesía es el lenguaje de la delicadeza humana”.

Aprofitant la data assenyalada del 14 d’abril, Juan Carlos Mestre feu un esment a la II República espanyola com el gran somni de la Institución Libre de Enseñanza de Giner de los Ríos, tot afirmant que la poesia és un projecte radicalment republicà, que s’escapa de la policia de la cultura, que imposa les tendències d’epoca o de gènere.

Acompanyat musicalment pel seu acordió, exemple del diàleg interdiscipinar que conrea, Juan Carlos Mestre ens recità el poema Salmo de los Bienaventurados o Cavalo Morto, el poema dedicat a l’escriptor brasiler i amic , Lêdo Ivo. 

La poesia per a Juan Carlos Mestre no parla des dels codis de la racionalitat, (no cal entendre el cant del ocells per a guadir de la seva veu), i veu el poeta “como un taxista que lleva a la gente adonde quiere ir, a vivir su propia vida”. “Un poema es una pequeña caja de  herramientas al servicio de la conciencia de los hombres. Es una mano tendida que nos conduce a ese misterio sin el cual no merecería la pena vivir”. Així pensa i sent la poesia el nostre convidat, que abans d’acomidadar-de de la biblioteca no va dubtar a treure la seva caixa de pintures i dedicar els seus llibres  amb unes precioses il·lustracions. Artista global anunciava Gamoneda.

Podeu trobar els llibres d’aquest gran poeta a la biblioteca  sota la signatura P 834 Mes

I també podeu veure una interessant entrevista al poeta realitzada al programa televisiu “Silencio, se lee”: 

Entrevista 1a

vídeo 2:http://youtu.be/-uQBnrVdCwg

Categories; Activitats, Destacat, Poesia Tags: De Pensament Paraula i Obra, Juan Carlos Mestre, Poesia