El lector opina
La millor història del món / Rudyard Kipling. Traducció: David Gálvez. Barcelona: Males Herbes, 2022. ISBN 978-8412514452
Rudyard Kipling (Bombai 1865-Londres 1936), guanyador del premi Nobel l’any 1907, és conegut sobretot per la novel·la El llibre de la selva. El seu pare, professor d’art, va fer les il·lustracions de la primera edició de la novel·la.
El conte escollit, La millor historia del món escrit en la seva primera etapa, es va publicar a la revista Contemporary Review al 1891. És un dels contes més filosòfics de l’autor. En aquell moment, Kipling vivia a Anglaterra, després d’haver deixat l’Índia colonial.
El títol em va captivar des del primer moment. La millor historia del món, havia de ser alguna cosa molt especial. En les primeres pàgines de la lectura, m’adono que el títol fa referència al desig de crear una obra mestra. És el que els artistes aspiren a fer amb la seva obra: crear una obra perfecta, meravellosa.
Els dos personatges principals són el narrador, que és escriptor i intel·lectual, i un banquer, en Charlie Miers, que, avorrit de la seva feina, vol escriure una gran història. La relació que s’estableix entre aquests dos personatges és molt interessant: la d’un mestre i un aprenent. El banquer s’acosta a l’escriptor per demanar-li consell, per llegir-li els seus primers poemes i per explicar-li les seves idees genials, de les quals, segons ell, en té moltes. El conte està narrat des de la perspectiva del narrador-escriptor, cosa que crea una atmosfera de cert cinisme i, alhora, de respecte envers en Charlie Miers.
Hi ha dos temes que sobresurten en aquesta història. D’una banda, la ignorància del aprenent que creu que n’hi ha prou en tenir una idea per ser escriptor, pensa que el més difícil es la idea, materialitzar la idea es el de menys, serà el mes fàcil. ¡Si tinc una idea genial, ja està aconseguit! Quan la veritat es que plasmar la idea es el més difícil: és on intervé l’ofici, les hores i més hores de escriptura i de lectura que s’han de fer per arribar a poder crear, materialitzar alguna cosa mínimament potable. Hem de tenir en compte que són dos mons diferents: el mon de les idees, que està en la ment, en un món subtil que no es veu. Una idea escrita en mots, frases, paràgrafs, inici, conclusió… és materialitzar el que sentim, el que vivim en paraules, l’atmosfera, el temps, és quelcom molt més complexa, hi a més perspectives a tenir en compte. Hi ha unes pautes a aprendre, en l’ofici d’escriptor.
Però és quan som aprenents que el fet de tenir una idea ja ens sembla una meravella, i creiem que la feina ja està feta: només caldrà posar-la en paraules!
El banquer s’asseu a la taula del escriptor a escriure, la primera mitja hora omple el full de manera atrotinada, sense parar, fins que a poc a poc comença a corregir, para i diu: “No me’n en surto. No és com em pensava”. Davant la incapacitat del banquer d’escriure la història, decideix descriure els detalls de la trama al escriptor perquè sigui ell qui o faci.
L’altre tema que sobresurt en aquest conte, neix amb les idees que expressa el banquer, ho expressa amb un detall, una originalitat, que sorprèn al oient, al narrador, i aquest li pregunta: “però ¿d’on ho has tret? Ho he somniat aquesta nit”.
Un banquer inculte que no sap res de història, que no ha trepitjat mai un museu no pot tenir aquests detalls sobre el passat i no poden ser fruit de la imaginació.
El narrador se’n adona que hi ha alguna cosa mes profunda en les paraules del banquer, es com si ho hagués viscut de debò. Només troba sentit si són experiències viscudes per l’anima en un altre vida passada. És a dir, s’endinsa en el tema de la reencarnació.
Com a lector em fa reflexionar. Us imagineu si recordéssim experiències de vides passades? Tindríem una altra perspectiva sobre la vida i la mort. Si hi ha moltes vides i no només una… ja m’enteneu. Són moltes qüestions que es desperten perquè una cosa es creure-hi en la teoria de la reencarnació i una altra cosa molt diferent es viure experiències en la pròpia persona.
Per acabar, creieu que la història més bella del món va ser escrita?
Si us decidiu a llegir el conte, o a fer una segona lectura per els que ja l’han llegit, en parlem als comentaris.
Elena Sauquet
Deixa el teu comentari!