La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana llegir… Un tango para Emmy Langer
Un tango para Emmy Langer/Elsa Plaza. Barcelona: Alrevés, 2024
Elsa Plaza és escriptora, il·lustradora, redactora i professora d’ Història de l’Art nascuda l’any 1950. Va estudiar Belles Arts a Buenos Aires i cinema a la Universitat de Paris VIII. Des de 1977 viu a Barcelona, on es va doctorar d’ Història de l’ Art a la Universitat de Barcelona. Com a professora d’ Història de l’Art ha treballat a varies escoles i universitats. Ha treballat com a arxivera a l’ Arxiu de la Corona d’ Aragó. Ha escrit molts articles sobre feminisme i teoria de l’art. Ha publicat les novel·les: “Rojiza penumbra”, “El cielo bajo los pies”, ”El magnetismo del viento oculto”, “Jacqueline o el eco del tiempo” i “ Un tango para Emmy Langer”.
“Un tango para Emily Langer” comença quan amb l’ arribada de la República s’ alliberen els reclusos de la presó Model, entre ells un argentí, que acaba implicat en un assassinat d’ una dona a Badalona. La publicació de succesos Gran Proyector encarrega el seguiment del cas a la periodista Margarita Casas, mare soltera que torna a Barcelona des d’ Argentina atreta pel canvi polític a Espanya, que provoca la proclamació de la República.
La trama de la novel·la es desenvolupa principalment als districtes de Ciutat Vella i Eixample, i també hi ha mencions als districtes de Sants-Montjuïc, Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts i Gracia.
Per acabar, us oferim un petit tast de la novel·la:
“Iba siguiendo a pie el recorrido del tranvía que circulaba por la calle Rosellón hasta ir a perderse hacia la zona de Las Glorias. Barcelona se había ido poblando en los años de mi ausencia, y al Ensanche burgués de casas modernistas se le iban uniendo, hacia los confines que lindaban ya con el barrio de Gracia, edificaciones más sencillas con aspiraciones a aparentar un lujo que se notaba ya difícil de lograr. Y, mirando hacia los frentes de las cases, se notaba que el lujo de antaño se emulaba con decoración de molduras de cemento, que reemplazaban a las otrora de piedra tallada, y balaustradas que cerraban los balcones de los primeros pisos. (…)”
Deixa el teu comentari!