Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana …. El nàufrag feliç

7 agost 2026 Sense Comentaris

El nàufrag feliç/ Ramon Folch i Camarasa. Barcelona: Viena, 2022

Ramon Folch i Camarasa va ser un novel·lista, dramaturg i traductor que va néixer a Barcelona l’any 1926 i va morir a Mollet del Vallés l’any 2019. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, però no va acabar la carrera. Posteriorment, va entrar a treballar a l’ editorial Janés, on va començar a treballar com a traductor. Durant la dècada dels seixanta va traduir uns 150 llibres. També va adaptar al català cançons anglosaxones i franceses per als nous grups de pop dels anys 60.  Com a escriptor, ha guanyat varis premis, entre els quals cal destacar: el premi Joanot Martorell de 1956 per la seva obra “La maroma”, el premi Sant Jordi de 1964 per la seva novel·la “La visita” i el premi Ciutat de Barcelona de 1954 per seu llibre “Aquesta petita cosa”. L’any 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi. També es conegut per ser el guionista dels còmics d’en Massagran.

“El nàufrag feliç” comença quan el protagonista està a punt de morir atropellat. El metge li prescriu repòs i ell aprofita aquest temps per recordar el seu passat quan es va convertir en un escriptor d’èxit i com va conèixer a la Maria, la secretària del seu editor, amb la qual s’acabà casant i com va influir ella en la seva vida.

La novel·la no té moltes referències geogràfiques, principalment surten llocs de l’Eixample, encara que indrets de Les Corts, Gràcia i Eixample també tenen el se protagonisme.

Finalment, us oferim un fragment de la novel·la:

“Tota la vida recordaré la mala estona que vaig fer passar al pare Piquer, als Escolapis de Diputació, el dia que em vaig deixar caure com un sac buit dessota el pupitre i no vaig voler dir ni mitja paraula fins al cap d’una hora, quan el pare Rector, alarmat per l’infermer, anava ja a telefonar al meu pare per dir-li que jo m’havia tornat definitivament mut. Ignoro si el meu pare s’ ho hauria pres seriosament o si s’hauria limitat a arronsar-se d’espatlles amb aquell gest seu que jo admirava secretament tot i que m’irritava.”

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.