La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana llegir… A l’altra banda de la por
A l’altra banda de la por/Marta Orriols. Barcelona: Proa, 2025
Marta Orriols és una escriptora nascuda a Sabadell l’any 1975. És llicenciada en Història de l’ Art i va estudiar guió cinematogràfic a l’ Escola de cinema Bande a part i escriptura creativa a l’ Escola d’ Escriptura de l’ Ateneu Barcelonès. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació cultural com Catorze.cat i Nuvol. L’any 2019 va guanyar el Premi Omnium a la millor novel·la en català de l’any 2018.
La protagonista de “A l’altra banda de la por” és Joana, una dona de mitjana edat plena de pors que està separada del seu home i amb dos fills. Ella treballa com a restauradora d’art al MNAC. Un bon dia Biel, la seva exparella, li demana el divorci per casar-se amb una altra dona de la que espera un fill. Per altra banda, es planteja recuperar la relació amb Mateu, un noi que va conèixer al Japó i viu als Estats Units.
La trama de la novel·la es desenvolupa principalment als districtes de Sants-Montjuïc i Eixample, tot i que també hi ha referencies a llocs de Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Gràcia, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu.
Per acabar us oferim un fragment del llibre:
“ La zona estava gairebé deserta. La Font Màgica i les fonts de l’avinguda estaven apagades des de principis d’estiu a causa de l’activació del protocol de sequera a la ciutat. Llegia el cartells cada dia quan anava i tornava del museu, i cada dia aquell missatge la desballestava, la feia començar i acabar la jornada d’una manera agònic, com la imatge àrida dels paisatges que cremaven arreu. Es va girar per veure si hi havia més gent baixant per les escales. Això l’hauria fet sentir més segura. No volia tornar a trobar-se el vigilant. Cada vegada era més fosc, i només va distingir una parella que caminava a pas lleuger, agafats i molt enamorats. Enamorats fins el punt de d’ ignorar-la a ella. Darrere, alçant-se damunt seu, el museu la mirava recollit dins del Palau Nacional amb la cúpula i els seus inconfusibles feixos de llum, que s’acabaven d’encendre i lluïen majestuosos sobre la foscor del cel”
Deixa el teu comentari!