Lector opina
La fabricanta / Dolors Monserdà de Macià. Barcelona : Barcino, 2022. ISBN 9788472269071
Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona 1845 – 1919), fou una escriptora catalana nascuda al carrer de la Palla, és a dir a tocar de Santa Maria del Mar, en el si d’una família menestral, el seu pare fou relligador i la seva mare, tot i que mestressa de casa, col·laborava en el taller del seu marit. La Casa dels Monserdà va esdevenir un centre de trobades intel·lectuals on la mare, Beatriu Vidal hi tenia un paper destacar. Fou Beatriu Vidal qui va voler que la seva filla, a part d’estudiar a les monges també estudiés francès, cosa que per la època esdevenia tenir una bona formació que ella en el decurs de la seva vida va engrandir. La mort del pare obliga la família a tancar el negoci de relligats i traslladar-se al barri de Sant Pere, on la mare va poder tirar endavant els seus dos fills, La Dolors i el mutifacètic artista Enric Monserdà i Vidal. La nostra autora es casà amb amb Eusebi Macià, joier ubicat al carrer de l’Argenteria amb qui va tenir quatre fills. D’ençà d’aquest moment sempre signar els seus escrits com a Dolors Monserdà de Macià.
Dolors Monserdà era una dona d’ordre, catòlica practicant, però lluny d’allò que podem imaginar, la seva manera d’entendre el cristianisme la conduïren a copsar que el futur de la dona independent passava per la seva escolarització i la seva formació que, alhora, li permetés no ser depenent, ni ésser menystinguda. I fou l’educació i la formació de la dona l’objecte dels seus escrits i de la seva lluita feminista. Essent catòlica, admetia el divorci si el matrimoni era fallit. Advocava perquè la dona soltera, amb formació i ofici, pogués sostenir-se ella mateixa i no està subjecte a la bona voluntat dels altres. Essent ella d’una casa benestant, en els seus escrits aconsella a les dones de la seva classe que facin com les dones benestants angloamericanes, les quals invertien els seus diners creant escoles i institucions per a instrucció de les dones. Cal fer esment que Dolors Monserdà estava permanentment assabentada dels moviments i els avenços feministes europeus i dels de Nova York i Washington. No obstant no era sufragista, però no perquè considerés que la dona no pogués votar, sinó perquè encara no havia assolit prou coneixements polítics.
Si hem fet aquest llarg preàmbul és perquè el llibre La fabricanta passa al barri de Sant Pere, que l’autora coneixia prou bé i perquè la protagonista és una dona amb prou caràcter per no haver de cedir a les pressions i assumir-ne les conseqüències, i prou facultats per tirar endavant una casa i una fàbrica. Quan a dones, el contrapunt de la protagonista, Antonieta, és la seva cosina Florentina educada entre coixins i poc educada per a la vida quotidiana. El barri de Sant Pere (la Baixa, la Mitjana i l’Alta de Sant Pere) i l’Església de Sant Pere de les Puel·les són el marc per on es mouen els diferents personatges i mai van gaire més enllà de la Via Laietana. Per tal de no allargar gaire més el llibre, La fabricanta, cal assenyalar vivament que Dolors Monserdà és un molt bona escriptora ja que tant els seus contes com els seus llibres de ficció sense un bon domini de l’escriptura podrien caure en el fulletí, però, sortosament, no és aquest cas, en tot moment l’autora demostra el seu domini de la contenció.
Finalment, no podem ometre que els seu llibre Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana és considerat el primer llibre feminista de Catalunya.
Bona lectura!
Sílvia Fortuny
Deixa el teu comentari!