El lector opina
Ni una, ni grande, ni libre / Nicolás Cesma. Barcelona : Crítica, 2024
Quan es va morir Franco, jo tenia 15 anys. Coneixia anècdotes de la guerra a través dels meus avis materns, que la van patir. L’avi era militar professional, que va lluitar per la República, i sabia que Franco era un molt bon militar i ja va sospitar que les coses anirien mal dades pel govern d’Azaña. No recordo però que durant la meva infantesa i adolescència parlessin molt del regim franquista, però si que van celebrar la mort del dictador per la fatiga i per les ganes del canvi.
Les informacions que recordo del regim , com un petit del baby boom, venen de les sales de cinema, a través del NO-DO a on la presència del Generalísimo era recurrent. Àvids d’imatges ens ho tragàvem tot i no sospitàvem el que hi havia al darrera aquest avi que tan afable semblava.
D’adult, amb l’arribada de la democràcia, ja vaig començar a descobrir una altra realitat a través de la visió de polítics i historiadors no posicionats amb la dictadura. Vaig anant llegint articles, libres sobre aquest període d’Espanya que tant ens ha marcat i que encara avui cueja. El llibre de Nicolás Cesma és l’últim que he llegit sobre el tema.
Cesma és un historiador jove, nascut ja en democràcia, i que pot abordar la història d’aquest període sense cap record personal. Potser és això el que li dona un punt de vista més equilibrat i imparcial. Cesma parteix de l’exhumació de Franco i el trasllat de les seves restes des de Cuelgamuros El Valle de los Caídos, al panteó que va fer construir el mateix Franco per a la seva família al cementiri madrileny de Mingorrubio. I és aquí precisament a on estan enterrats una gran majoria de polítics i mandataris afins al movimiento. Segons Cesma, aquest és el lloc a on les restes del dictador li corresponen estar, amb els seus i no sota la solitària cúpula de Cuelgamuros.
A partir d’aquest esdeveniment que Cesma troba metafòric, planteja la tesis que Franco no va manar sol i que va ser gràcies al suport de tots els seus afins que el seu govern va ser tan durador. Cesma furga fins al detall tots els actes, iniciatives, decisions encertades o equivocades del regim. Posa en qüestió el mitificat mèrit de Franco en solitari i desvela tot l’entramat d’acords, decisions, repressions o aniquilacions a l’oposició política o les complicitats entre els governants que havien de defensar sempre els preceptes del movimiento. Cesma distingeix entre la política interna controlada pel règim i la pressió i la influència que España rebia de l’exterior (des de l’Alemanya nazi, la caiguda de Mussolini, els monàrquics afins a Juan de Borbón o dels governs democràtics europeus i dels EEUU).
El relat i les conclusions de Cesma són determinants, ens dona una visió sobre la dictadura franquista com a una etapa que. amb tota la seva negritud i els seus encerts, va desembocar en el que seria la complexa transició cap a estabilització de la nostra monarquia parlamentària.
Martí Sala
Deixa el teu comentari!