EL PARAL·LEL I EL POBLE SEC – III
FETS I GENT DEL POBLE SEC I EL PARALLEL D’ABANS / Miquel Badenas i Rico. Ajuntament de Barcelona, 2006
Amb el títol que comentem avui cloem la tríada que vam encetar fa uns mesos.
El títol d’avui va ser un encàrrec que l’Ajuntament de Barcelona va fer a l’autor però canviant la mirada, si en els dos volums anteriors era l’autor qui escrivia des de la implicació externa en aquest, Miquel Badenas, fa una introspecció i en explica les seves vivències del barri on va néixer i on va viure tota la seva vida.
En el primer capítol retrobem la gènesi del barri però de manera més concisa que en els llibres anteriors i que serveix al lector no avesat en els volums anteriors per introduir-nos en allò que serà objecte, subjecte i motivació del llibre: el barri vist en primera persona, és a dir, que després d’aquesta premissa introductòria tot seguit ens endinsem en les memòries i records de l’autor, les quals s’inicien poc abans que esclati la guerra civil (recordem que l’autor neix l’any 1926), quan ell encara és un infant de 7 ó 8 anys.
Aquestes memòries i records recullen els temps quan els infants jugaven al carrer, les primeres penyes de futbol al barri, la plaça Blasco de Garay (avui plaça del Sortidor) com espai on el veïnat i feia cap, però també els bombardeigs , la postguerra, les mancances, l’escassesa, les primeres sardanes al Poble Sec després de…, sense oblidar les festes majors, és a dir, la quotidianitat en uns anys difícils però que va tirar endavant gràcies els poblesequins i les poblesequines.
I tot amanit amb fotografies que recolzen allò que Miguel Badenas explica.
En el decurs d’aquesta tríada que hem portat al Llegeix B@rcelona, hem pogut endinsar-nos en el barri del Poble Sec i en l’esplendor del Paral·lel. Llevat de l’empremta que va imprimir El Paral·lel com a zona d’oci popular, el barri en essència és una història com la resta de barris de la nostra ciutat, que ho fa diferent? La mirada de l’autor i el seu amor pel barri, la d’un veí d’arrels molt profundes que també s’estima els seus veïns i veïnes i que tot plegat el va empènyer a una tasca de recerca tan valuosa o més que la d’un historiador facultat.
Quan vam acabar el comentari del segon llibre assenyalàvem l’enyor de les persones que encara tenien memòria de tot el que havia estat el Paral·lel i nosaltres voldríem afegir: quina enveja!!!!! perquè nosaltres, barcelonins i barcelonines del s. XXI que enyorarem de la nostra Ciutat. Pense-m’hi.
Amb aquests tres llibres de Miquel Badenas esperem haver contribuït al seu desig de preservar i perseverar en la memòria d’un barri que no deixa de ser la memòria de la Ciutat sobretot en aquests moments que en les darreres legislatures municipals han provat i proven de desproveir Barcelona de tota arrel i de tot el que la va fer única.
I acabarem amb les pròpies paraules de Miquel Badenas i Rico:
“Contribuir a que el nostre passat i la nostra història no caiguin del tot en l’oblit i quedi constància escrita és cosa important perquè – tal com es diu – qui perd les arrels per la identitat”
Sílvia Fortuny
Deixa el teu comentari!