El lector opina
Abel / Alessandro Baricco ; traducció de Xavier González Rovira. Barcelona: Anagrama, 2024. ISBN 9788433927316
La lectura proposada és un western metafísic. El protagonista, és un pistoler que un dia penja les pistoles i es fa sheriff. Un camí d’aprenentatge que el portarà a convertir-se en un “filòsof”. Estem parlant de l’Abel, tal com diu el títol de la novel·la. L’estructura de la història no es lineal, la càmera es mou enrere i endavant, mentre aprofundim en el significat de la narració.
Comentem el primer capítol on l’autor toca el tema del sentit de la vida. Ho fa amb metàfores, l’estil característic de Baricco:
La granja familiar del protagonista està situada en un lloc llunyà on poca gent hi arriba. Molt de tant en tant, es veu algun foraster. Explica que hi ha dos tipus de individuus que arriben a la granja, els “gilipolles”, que son tots aquells que van per el mon sense propòsit i si en tenen algun, és només a curt termini, fruit de projectes insignificants i decisions presses per la covardia; i el segon tipus, els que tenen un destí clar, que saben el que busquen. Dels que ho tenen clar ni ha pocs, només van arribar tres a la granja: un d’ells venia a buscar al pare de l’Abel, i es presenta com el seu germà, o sigui el seu tiet. El segon buscava a Déu i el tercer, era un vell amb esperons d’or.
El significat d’esperons d’or és una senyal de que serà tant ràpid esperonant al cavall per obeir els desitjos de Déu. Ja en aquest primer capítol ens col·loca a nosaltres, els lectors, davant de qüestions per reflexionar i aprofundir.
Un altre capítol a destacar és quan el protagonista i un company arriben a una casa on hi ha una dona que és bruixa, quan veu l’Abel, li diu que encara no ha nascut, que no ha trobat casa seva i afegeix que un dia naixerà i que serà molt dolorós per a ell. Aquestes paraules generen al lector una curiositat que es satisfarà més endavant, en la història.
Cal esmentar també la figura de la mare de l’Abel i el personatge d’Allelujah, una noia de qui s’enamora, ambdós determinen el destí del protagonista.
En la recerca sobre aquest llibre, vaig trobar una entrevista que van fer a l’autor el 14 de desembre de 2024 a el Periódico, suplement Abril. Baricco explica que el protagonista de la novel·la es un ésser humà que viu entre la vida i la mort, com ho fem tots, en veritat. Explica també que la història d’Abel ja la havia pensat abans de caure malalt, diu que la va començar a escriure al 2019. Ja aleshores tenia molt present el concepte del temps no circular que te a veure amb el néixer i el morir. Però assenyala que la malaltia patida, ha fet que escrigui la història amb una lletra més clara.
Després de llegir la novel·la, m’he adonat que el tema de la mort és molt present. Tenia coneixement que l’autor havia patit una malaltia bastant greu en els últims anys, així que volia saber si la malaltia havia tingut una influencia en ell a la hora de escriure-la.
I és veritat que quan estem en situacions properes a la mort, se’ns cauen moltes coses de la vida que no tenen importància i veiem amb més claredat el que sí en té.
Com a conclusió, en el missatge que ens transmet l’autor hi ha també una exultació a la vida, així acaba la novel·la: “Que este momento nunca me abandone, y se convierta en parte de mí vida contra la muerte, sangre bajo la piel”.
Elena Sauquet
Muy interesante el artículo y muy cierto el mensaje que nos transmite. Gracias
Deixa el teu comentari!