El lector opina
La glàndula d’ícar, llibre de les metamorfosis / Anna Starobinets ; traducció de Miquel Cabal Guarro. [Girona] : Mai més, 2023. ISBN 9788412614435
L’escriptora russa, Anna Starobínets, de 45 anys, viu actualment exiliada a Georgia, des del començament de la guerra a Ucraïna.
En una entrevista feta a l’escriptora per Isabel Navarro a El diario, 12 gener 2024 diu: “Podria haver escollit quedar-me a Moscou sempre que em mantingués callada, però moralment vaig sentir que no tenia opció perquè preferia ser una exiliada a sentir-me covard.”
La glàndula d’Icar és un recull de contes que va obtenir el Nacional Best Seller Price de Russia 2013. Les temàtiques que toca son molt del present i de futur, ficció, no fantasia. Es pot veure que l’escriptora té la mirada posada al futur. Posa al lector en contextos d’un temps més enllà, però sabem molt bé que el missatge és una crítica dels temps en què vivim, de lo condicionats que estem, del frau i la mentida i sobretot de la falta de llibertat. Hi ha una certa incomoditat al llegir-lo, però enganxa des del primer moment.
El primer conte, La glàndula d’Ícar, tracta de l’extirpació d’una glàndula que té el mascle i que la seva extirpació el portarà a la fidelitat conjugal . De fet és un intent d’anular la nostra part vital, i quedar més aviat com éssers dopats i adormits.
Anna Starobínets explica a l’entrevista que li fa Isabel Navarro, que la idea d’aquest conte la va treure quan va haver de castrar al seu gat perquè el seu fill era al·lèrgic. Després de la castració, i durant un bon temps, el gat es comportava més com un autòmat, havia perdut la vitalitat. Comenta l’escriptora, referent a aquest conte, la tendència que tenim a castrar als éssers que estimem, com prohibint-los que facin el que volen fer, només per que ens convé a nosaltres.
El conte de City, ens parla de la part més sinistra de les ciutats, on la degradació és palpable. Podem quedar enganxats a la ciutat com una teranyina i no poder, ne sortir encara que volem.
En el cas del Paràsit, un experiment científic sobre una teràpia hormonal substitutòria; la transformació que es fa a un nen, en una crisàlide fins a convertir-se en papallona. El dolor de la persona queda ignorat per l’èxit de la ciència.
L’últim, Tranx, és una mainadera electrònica. Parla de l’addicció a una consola de joc, que condiciona tant als petits com als adults, creant un món fictici. Ens ve a dir que vivim adormits en mons, que son creacions de la ment i condiciona la nostra manera de fer.
Llegir els seus contes porta a viure sensacions viscerals, a vegades, d’imatges pertorbadores i complexes. La imaginació i el moviment son admirables en aquests relats, un goig de lectura.
La ciència ficció en literatura té l’objectiu de fer crítica social, crear mons ficticis i de futur, per mostrar manques que tenen els nostres temps, la nostra societat. És com si ens digués, si seguim així, mireu a on podem arribar. És genial!
I un cop acabada la lectura, queda una certa inquietud i una veueta que diu: oi, despertem, hem d’espavilar!
Elena Sauquet
Deixa el teu comentari!