Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, Lectors, Novetat

El lector opina

7 gener 2024 Sense Comentaris

UN RETRAT GENERACIONAL

Alba Nogueras. Un espai al pentagrama. Ficta Edicions, 2021

Els llibres poden ser una excel·lent metàfora del món i també un mirall de la societat en què vivim: n’hi ha que ens arriben revestits d’una llampant faramalla publicitària i, tanmateix, aviat ens cauen dels dits per la seva insulsa mediocritat. D’altres, en canvi, tenen una aparició més discreta però, així que hi entrem, ens adonem que el seu contingut és substanciós i que llegir-lo ens aporta uns elements de reflexió i de coneixement que se’ns fan enriquidors. Un espai al pentagrama constitueix un bon exemple d’aquests darrers.

L’artífex d’aquesta obra, que ha gaudit per a la seva publicació d’un ajut de la Fundació Carulla, és AlbaNogueras Jané (Granollers, 1995), comunicadora especialitzada en l’àmbit de la cultura, tasca que exerceix a mitjans com la Xarxa de Televisions Locals, el diari digital Núvol o l’emissora Catalunya Música. El seu propòsit consisteix a oferir un retrat de la generació de compositors catalans de música clàssica nascuts els anys vuitanta i noranta a través del seu univers cultural, de manera que els lectors tinguin l’oportunitat d’aproximar-se als seus interessos, evolució i estímuls creatius.

Amb aquest fi, ha portat a terme una dotzena d’entrevistes a autors –set homes i cinc dones– per mitjà d’unes converses, alhora disteses i esclaridores, que s’endinsen en la història i el procés formatiu de cadascun d’aquests joves talents del pentagrama: Ariadna Alsina-Tarrés, Clàudia Baulies, Raquel García-Tomàs, Núria Giménez-Comas, Joan Magrané, Jordi Nus, Josep Ollé, Irina Prieto, Pol Requesens, Fabià Santkovsky, Arnau Tordera i Gerard Valverde, un elenc de compositors que, tot i la seva joventut, tenen ja darrere seu una trajectòria remarcable en el camp de la composició. 

Es tracta d’entrevistes realitzades en profunditat, que permeten constatar la personalitat humana i artística de cadascun d’ells i, al mateix temps, les concomitàncies generacionals que els uneixen. Així mateix, la divulgació de l’obra d’aquests artistes pot servir també perquè els que són encara més joves (l’art no deixa de nodrir-se contínuament de noves aportacions) trobin, al seu torn, nous referents que els ajudin a canalitzar el seu propi camí creatiu.

Les converses transiten a través de temes tan rellevants com ara la relació entre l’art i les noves tecnologies, el paper dels mitjans de comunicació, la tradició musical, l’experiència dels sojorns a l’estranger, la recepció social de la música contemporània o el nivell dels ensenyaments artístics, entre d’altres. Cal destacar, així mateix, la importància de la interdisciplinarietat, atès que els entrevistats demostren, no ja l’interès, sinó un ampli coneixement de matèries que van de les matemàtiques a la filosofia, passant per la poesia, la física o el cinema. En aquest sentit, i en funció del ventall curricular de cadascun, l’autora els ha agrupat en tres apartats: “Lletres”, “Visuals” i “Ciències”.

Alba Nogueras posa de manifest que posseeix –a més del do de la paraula escrita i la perspicàcia del periodista– un bon domini de la matèria i aquell bagatge cultural de fons que, segons Hemingway, ha de ser com l’iceberg ocult del qual només n’emergeix una petita part, però que no ho podria fer sense tota la resta. L’autora, a més, té el mèrit de posar en valor el format d’entrevista com a espai de diàleg i de pensament que s’insereix en una  fecunda tradició llargament contrastada en el món del periodisme.

Amb tot això, Un espai al pentagrama –que es tanca amb una relació final de referències i recursos–resulta un llibre de lectura amena però solcat d’elements d’interès per a qualsevol persona que senti curiositat pel batec cultural del país. Pel que fa als especialistes, el llibre suposa una bona eina per contribuir a elaborar un cànon de la música catalana actual, i tot fa pensar que, temps a venir, es veurà merescudament inclòs en la bibliografia dels estudis i recerques que es facin a propòsit de la creació musical a Catalunya en les primeres dècades del segle XXI.

MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.