El lector opina
- Pura pasió / Annie Ernaux ; traducció de Valèria Gaillard. Barcelona : Angle, 2022
- Pura pasión / Annie Ernaux ; traducción de Thomas Kauf. Barcelona : Tusquets, 1993
No sempre segueixo les recomanacions donades pel premi Nobel de literatura, però aquest cop, amb Annie Ernaux, ho he fet. En llegir les primeres notícies d’aquesta escriptora francesa, que desconeixia, vaig decidir llegir les seves novel·les, sempre que he pogut en versió original.
En la seva obra, Arnaux parla en primera persona i de les seves vivències. Entra a fons en la intimitat d’una manera elegant i a la vegada crua. Ho fa en totes les seves novel·les que conec i també en una pel·lícula sorprenent pels seus comentaris dits en una veu en “off”. El film Les années de la super 8 recopila les imatges familiars de les vacances i els dies especials (aniversaris, Nadal) amb els seus dos fills, el marit i els seus pares. Ella comenta les seqüències: són escenes típiques i comunes en el si de famílies durant els anys 70. Però el discurs de les imatges és un i el del text dit un altre, que explica el rerefons d’un matrimoni convencional i socialment integrat, que entrarà en crisis i es desfarà. L’evidència autobiogràfica ens porta a pensar que la novel·la Passion simple podria ser la continuació del seu divorci.
Passion simple explica la seva obsessió per un home casat amb qui té només trobades sexuals. Entrem en el pensament de la dona, els seus sentiments, les seves pors, els seus neguits. Arnaux confessa que el major luxe a la vida consisteix en poder viure una passió. I crec que també podríem afegir, que a més de viure-la hi ha el plaer o sofriment d’escriure-la. Per a Arnaux la vida li aporta estructures narratives que es formen a partir de les vivències. L’escriptura li dona l’oportunitat de la posada en escena en un relat acurat a partir de la realitat viscuda.
I també es pot establir una altra relació del títol Passion simple amb un altre llibre L’ús de la fotografia, que vindria a ser un llibre complementari del primer. En aquest llibre, Arnaux ens ensenya unes fotografies dels objectes (roba, sabates i d’altres) que queden per terra o abandonats per diferents racons d’una cambra com a senyals que impliquen el coit dels amants. Arnaux torna a centrar-se en l’acte sexual com a eix d’una relació. En certa manera ens comunica com és d’estrany el comportament dels amants clandestins, que no obren la seva relació al món. Arnaux ens descriu la intimitat, el que no surt a la llum. L’artista però, necessita expressar-ho i l’escriptura és el mitjà que regala al lector, manifesta en què la seva alteritat es manifesta i amb què ens en fa partícips.
Martí Sala
Deixa el teu comentari!