El lector opina
Barcelona, Fotògrafes-Fotógrafas. Selecció a cura d’Isabel Segura. Barcelona : La Fàbrica ; Ajuntament de Barcelona, 2020
Al anys 30 del segle passat, Barcelona assoleix el milió d’habitants i esdevé una de les capitals més poblades. Per a la nostra Ciutat és un moment àlgid. A l’Estat hi ha hagut un canvi de règim -de monarquia a república- s’implanta el sufragi universal que permet el vot de les dones, i s’aprova la igualtat de gènere legislativa. Dins aquest marc efervescent, Barcelona acull i engega debats de tota mena atenent els corrents europeus i la interactuació de Catalunya en aquests àmbits.
El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 i l’inici de la guerra (in)civil va ser motiu perquè algunes fotògrafes s’acostessin a Barcelona i fessin un seguiment dels esdeveniments. D’aquestes fotògrafes europees el llibre en destaca: Margaret Michaelis (Alemanya), Dora Maar (França) i Kati Homa (Hongria).
Tot seguit transcrivim dos paràgrafs del llibre que ens ocupa per dues raons, la primera té la voluntat de no oblidar mai allò que Barcelona va haver de patir en el decurs i el final del conflicte, la segona perquè d’aquests fets hi va haver fotògrafes que en van deixar constància gràfica i el llibre ho recull:
“Barcelona, a partir de 1937, és atacada per mar i aire. El 18 de gener es bombardegen els dipòsits de combustible del port des d’un submarí. El mes de febrer també bombardegen la fàbrica Elizalde ubicada al Passeig de Sant Joan i el 29 de maig, de matinada, els avions italians que donen suport a les tropes franquistes fan ràtzies a la Via Laietana, Can Tunis i l’Eixample.”
“Durant els dies 16, 17 i 18 de març centenars de bombes van caure sobre Barcelona. El dia 17, a les 07:45 h. va començar el primer bombardeig, a les 10:30 h. n’hi va haver un altre. A les 14:00 h. hi va haver una nova pluja de bombes i també a les 22:30 h., a les 00’45 h. i a les 03:15 de la matinada. Les ràtzies van continuar l’endemà. Centenars de bombes van impactar en un àrea que aplegava pràcticament tota la ciutat (…) els hospitals, especialment el Clínic i Sant Pau el personal sanitari no va poder descansar durant cinc dies”.
El llibre també explica, no de manera exhaustiva però si prou aclaridora, el periple vital i professional d’aquestes fotògrafes foranies desplaçades fins Barcelona.
Pel que fa a les fotògrafes locals, cal comentar que durant el període de la República tot els era favorable per engegar una carrera professional però la resclosida mentalitat franquista va recloure totes les dones a l’ostracisme i, evidentment, també les fotògrafes. De fotògrafes barcelonines de l’època immediata a la postguerra el llibre en destaca: Carme Garcia Padrosa, Montserrat Vidal i Barraquer, Roser Martínez Rochina i Rosa Szücs del Olmo. No podem oblidar la recuperació de Joana Biarnés, la qual representa la baula de trànsit entre la fotògrafa reclosa que no pot expandir-se a la fotògrafa que pot mostrar el seu treball públicament.
A partir d’aquest moment les fotògrafes van emergint, es professionalitzen. El llibre recull força noms de fotògrafes que en aquest moment ja són prou conegudes i reconegudes, les quals han deixat testimoni d’allò que passà i passa a Barcelona, ja sigui amb fotografies d’àmbits interns i privats com en fotografies d’àmbit exterior i que, sortosament, l’abast de tots els nom no poden quedar consignats en aquest breu comentari. Cal assenyalar, però, que el llibre també aplega, no solament la fotografia testimonial sinó també la fotografia creativa, però sempre mostrant una Ciutat viva.
El llibre clou amb una cronologia personal de les fotògrafes barcelonines o fincades a Barcelona més destacades i una bibliografia de la qual s’ha nodrit BARCELONA, FOTÒGRAFES-FOTÒGRAFAS.
Sílvia Fortuny
Deixa el teu comentari!