El lector opina
Aquesta novel·la és la història d’un procés: un procés d’introspecció en què en Llull -el seu protagonista- inicia una espiral d’emocions a partir del moment en què, en un hotel d’Alacant, la Clàudia decideix posar fi a la seva relació de parella moment en què sembla arribar la fi del mon. Un procés que desencadena les inseguretats, dubtes, reflexions que a mesura que va avançant permeten al lector d’endinsar-se en el seu cap, en el seu cor, en la seva ment amb un relat directe, d’anades i vingudes, que l’enreden en un camí d’aprenentatge que en el moment present l’obliguen a prendre decisions, a valorar els avantatges i inconvenients de tot plegat, i a trobar el més profund sentit a la seva vida. Què li fa por? Què és la llibertat? Com s’ha d’estimar? Què vol a la vida? Un seguit de sentiments convulsos en què afloren els puntals i pilars que l’ajuden a tirar endavant, a entendre els seus errors, a superar les seves pors …
Un relat en què el passat, el present i el futur no son només una referència sinó que serveixen per a teixir i posar la racionalitat i la irracionalitat al seu just lloc per poder tirar endavant. En aquest vaivé d’intensitat i de metàfores, amb un estil fragmentat com es el diàleg amb si mateix, no ens deixa indiferents sinó més aviat colpits per un cúmul de vivències i dialèctiques reals i possibles de les quals el lector n’esdevé partícip: “Reiniciarem La vida. Un dia d’aquests ho farem” (p. 149).
Els set capítols en què s’estructura el relat, que comencem amb una frase, permeten resseguir la trajectòria vital d’en Lluc, una evolució en què més o menys tots ens podem sentir, d’una manera o altra, identificats -en el procés- si bé cadascú amb el seu bagatge, amb la pròpia motxilla i principis. La importància de trobar un lloc a la societat, de crear un nou mon en què tothom pugui ser feliç, ha de permetre de superar tots els impediments explícits o implícits. Els alts i baixos, punts de trobada i de superació personal més enllà de les convencions socials son essencials a l’hora d’aconseguir el creixement personal que tots anhelem. Si bé l’escriptura com a mitjà d’expressió hi juga –en el seu cas- un paper important: “Escriure m’ha salvat” (p. 169), qualsevol de nosaltres amb aquelles eines, recursos i inspiracions potser diferents hem de poder escriure el nostre mapa.
Amor fora de mapa és la darrera novel·la del jove escriptor Roc Casagran publicada a Sembra Llibres el 2017.
Anna Nicolau
Deixa el teu comentari!