La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… La dona dels ulls de pluja
La dona dels ulls de pluja/Victor Mora. Barcelona: Edicions 62, 1993
Víctor Mora és un escriptor, traductor i guionista de còmics que va néixer a Barcelona el 1931 i va morir el 2016. Va passar la seva infància a França i quan va tornar va treballar a diversos oficis. En 1956 va entrar a treballar a l’editorial Bruguera i allà va crear dos mítics personatges del còmic: El Capitán Trueno i Jabato. Va ser membre del PSUC i va estar un temps a presó acusat de masoneria i comunisme. Ha guanyat premis com el Joan Creixells (1993) i la Creu de Sant Jordi (1997)
La dona dels ulls de pluja és una novel·la publicada l’any 1993. La història comença quan Silvestre Bonafulla, propietari de l’empresa Intensa, S.A., rep un anònim amb el qual se li fa xantatge per estar implicat en uns fets produïts l’any 1983. Per saber com fer front a aquesta situació es posa en contacte amb amics que van tenir a veure amb aquests fets: Isidre Rocamans, diputat autonòmic amb problemes econòmics; Rodolf Bardayo, un bon vivant; Manolo Recaldero, empresari de la construcció i Ricard Bellcaire, que té una llibreria de vell i acaba convivint amb Araceli, una jove madrilenya que fuig de la seva parella, un jutge que la maltracta. Un altre posible sospitós és el Gorila que va treballar per a Recaldero fins que va crear la seva empresa de seguretat, i després de caure en fallida va desaparèixer. Mentre passa això sembla que haurà guerra a Iraq i un violador està causant el pànic a Barcelona.
La trama de la novel·la es desenvolupa als següents Districtes: Sarrià-Sant Gervasi, Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí.
Finalment, us oferim un fragment del llibre:
“ Aquell vespre, després de tancar la llibreria, en Bellcaire va pujar al terrat per l’escala de cargol que havia descobert a la rebotiga. S’hi queda alguna estona amb els ulls fits en els llums de Barcelona, mentre pensava en aquella història pròpia d’ ”El Caso”; en la mort, en el pas del temps i els moments de felicitat d’ aquesta vida que passen tan de pressa, tan de pressa com… els cossos siderals que veiem brillar, uns segons, abans que la nit se’ls empassi per sempre junt amb l’ingenu desig que hem formulat. (S’ho va apuntar per a un poema)” .
Deixa el teu comentari!