Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat

El lector opina

3 juliol 2022 Sense Comentaris

PROSES AMB GUST DE VIDA

A la boca dels núvols. Ramon Vinyes. Ed. Males Herbes, 2021

L’any 1972 es va publicar Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952), un literat de gran volada, una biografia d’aquest autor berguedà escrita per Pere Elies i Busqueta. Un treball potser amb alguna mancança metodològica, però amb el mèrit indiscutible d’ocupar-se d’un autor de qui, en aquell moment, no es parlava a la universitat, ni als mitjans de comunicació, ni amb prou feines als cenacles semiclandestins que semblaven tenir predilecció per uns altres noms.

Sortosament, el temps i –sobretot– l’interès de la seva obra, semblen haver jugat a favor d’aquell a qui Gabriel García Márquez va voler immortalitzar com el sabio catalán; Gabo havia conegut Vinyes –a qui considerava com un dels seus mestres– a la llibreria que aquest regentava i que acollia una tertúlia de lletraferits que havia d’esdevenir el germen del “Grupo de Barranquilla”.

A més de la seva faceta de narrador, Ramon Vinyes es va prodigar com a dramaturg –unes quantes de les seves peces per a l’escena van ser objecte de muntatges escènics professionals–, assagista i traductor. En el context que li va tocar de viure, el berguedà va ser un escriptor modern que, amb el mateix rigor amb què dominava els referents de la tradició, s’esforçava per estar al dia dels corrents estètics més innovadors que s’apuntaven. Aquesta irreductible vocació de modernitat el va empènyer, fins i tot, a adoptar en algun moment un posicionament bel·ligerant cap alguns aspectes de la vida cultural catalana de l’època.

L’edició d’A la boca dels núvols, encapçalada per un pròleg lúcid i ben documentat d’Imma Martí, posa a l’abast del públic lector uns textos que es caracteritzen per la vivacitat espurnejant, amb una riquesa de lèxic gairebé exuberant i salpebrada amb aquella adjectivació acolorida que només es troba a l’abast dels escriptors que posseeixen una llengua rica i profundament interioritzada; uns textos, així mateix, esquitxats de referències històriques, polítiques, artístiques, geogràfiques, que posen de manifest la vasta cultura del seu autor.

El traç amb què estan dibuixats els personatges és segur i reflecteix la destresa en el maneig de l’utillatge narratiu. Alguns freguen un caràcter volgudament caricaturesc, d’altres es mostren cisellats amb gran perspicàcia psicològica (el capellà de “Records, a l’alba” en seria un bon exemple), però tots ells responen a l’ambició de construir unes històries fresques, enginyoses i, per moments, trepidants. Tampoc no hi falta, en algun dels contes, un toc d’humor entre irònic i àcid, i en d’altres no costa gaire detectar-hi una certa proximitat amb el realisme màgic que es va convertir en un dels senyals d’identitat dels grans narradors llatinoamericans del segle XX.

El vigor d’un sistema literari articulat, a través dels anys, al voltant d’una llengua, necessita tant els noms que llueixen amb brillantor al centre del cànon com tots aquells altres sense els quals no existiria l’entramat fecund que en sustenta l’existència. Per més que, encara avui, no puguem considerar Ramon Vinyes com un escriptor conegut per un públic ampli, el cert és que el nostre àmbit literari ha anat prestant-li cada cop més atenció, i que iniciatives com l’edició de la seva narrativa breu aplegada en aquest volum hi fa una contribució ben justa i encomiable.

MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.