Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novel·la negra, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Muerte en el laberinto

22 abril 2022 Sense Comentaris

Muerte en el laberinto: Barcelona, 1909/ Fernando García Ballesteros. Madrid: Libros de Seda, 2021

Fernando García Ballesteros va néixer a Barcelona el 1970. És Llicenciat en Farmacia per la Universitat de Barcelona i Graduat en Estudis Inglesos per la UNED. Ha treballat en l’ àmbit sanitari i la docència. Actualment és professor de Procediments Sanitaris i Assistencials. Ha publicat la novel·la juvenil La bondad de los extraños i les novel·les per adults El crimen del Liceo i Muerte en el Laberinto, totes dues protagonitzades per l’inspector Ignasi Requesens.

Muerte en el Laberinto comença amb la troballa del cadàver de la mainadera britànica Elsie Thorton que treballava per a la família Desvalls, al safareig de la seva finca. L’escollit per anar a investigar el cas és l’inspector Ignasi Requesens, que trobarà que tots els habitants de la finca oculten alguna cosa i res no és el que sembla. Es tracta d’una novel·la policíaca, en la qual l’autor ha fet un bon treball per ambientar la Barcelona de 1909, prèvia  a la Setmana Tràgica.

La trama de la novel·la es desenvolupa principalment a Horta i a Ciutat Vella.

Finalment, us oferim un fragment del llibre:

“ No tendrían que haber derribado nunca la muralla de Mar, desde que lo hicieron no hay más que problemas. Barcelona ya no es lo que era, ese Ensanche, esa avenida de la Reforma… Antes Barcelona era una ciudad recogida, enterrábamos nuestros muertos en los cementerios parroquiales como era debido y mire ahora …, en Montjuïc, ¡un lugar que siempre fue el cementerio de los judíos! Se ha perdido todo el respeto por la religión. ¿A quién se le ocurre contratar una niñera que no sea católica? Claro que teniendo ese niño… Los gritos se oían en toda la calle. Helaban la sangre. Y la culpa es de la familia, por no saber controlarlo. Cada vez que gritara, ¡un buen baño de agua helada! Ya veríamos si no se le quitaban todas esas tonterías de encima. Y esa señorita trotón o como se llame, que, por cierto, qué nombre tan adecuado, porque no paraba de ir de un lado para el otro, para aquí y para allá, una señorita, “sola”. Mi señora de compañía y yo siempre vamos a misa a la basílica de la Merced.”

muerlaberinto

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.