Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, Lectors, Novetat

El lector opina

6 desembre 2020 Un Comentari

Un pueblo traicionado / Paul Preston.

Barcelona : Debate, 2019.

Aquest és un llibre que sulfura. Sulfura al lector perquè posa de manifest que és víctima de la incompetència política i de la corrupció endèmica d’Espanya. Preston comença explicant el sistema bipartidista pactat per Cánovas Del Castillo a finals del segle XIX, que vetllava pels interessos concrets de dinasties senceres, fins arribar a l’actualitat, fruit de la cultura del “pelotazo” on l’especulació, el diner negre, l’evasió de capitals a paradisos fiscals són per a benefici de “la casta”.

Repassa tots els esdeveniments crucials d’Espanya des de la Restauració Borbònica d’Alfons XII fins al regnat actual de Felip VI. El coneixement de Preston és exhaustiu i  anomena tots els polítics que, amb les seves actuacions i decisions, van condicionar el seu moment i un futur més llunyà. Així doncs el llibre es fa dens i requereix atenció. És a la vegada un llibre fascinant i terrorífic que mostra com una elit al poder ha manipulat i sacrificat al poble sempre que els hi ha convingut.

Preston descriu la crueltat i la violència exercides, defineix els personatges, explica anècdotes sempre significatives i de vegades es permet ironitzar. El text està ple de detalls complementaris, et porta com un riu cabalós i vols arribar ràpid a l’època contemporània que has viscut. Quan hi arribes, ho rememores. Preston t’ho fa veure des d’una altra perspectiva: és molt interessant establir el contrast entre el teu record i la visió historiogràfica i crítica de l’autor.

També contraposes les informacions que t’arribaven dels pares i avis i te n’adones com de vegades anaven enganyats. Recordo una tieta meva, filla de rus blanc, que repetia sempre que gràcies a Franco, Espanya no va entrar en la II Guerra Mundial. Preston explica molt bé que aquesta idea la va difondre la propaganda del règim, quan la realitat era que Franco va voler lluitar al costat de Hitler. Un avi meu, capità d’artilleria, que va lluitar a la columna Durruti va dir durant la Transició que la corrupció desapareixeria a mida que es jubilessin els funcionaris. Bé, Preston demostra que la corrupció s’ha heretat a l’Espanya democràtica. I un altre record que tinc és quan vaig llegir en un diari de llarga tirada un article molt petit on s’informava de la legalització del partit comunista. Tot i ser un jove poc entès en política, em va semblar molt important i em va sobtar la discreció de la notícia. Preston explica com van ser d’hàbils Santiago Carrillo, Suárez i el Rei durant el procés de legalització, on eren vigilats per uns militars franquistes intransigents. Una altra qüestió recurrent al llarg de tot el llibre és el tema Catalunya/Espanya, una lluita que ve de lluny i que també està tacada per la corrupció. Podem entendre els mecanismes que ens han fet arribar a la desballestada situació política actual.

De tot plegat, en traiem la conclusió que per què un país tiri endavant i que una societat funcioni correctament i equitativament, es necessiten polítics amb preparació, intel·ligència i bona gent. Ens preguntem si en el cas d’Espanya aquesta  necessitat  quedarà com a utopia o com tot un repte.

Martí Sala

One Comment »

  • AnnaN said:

    Un molt bon llibre i molt bona ressenya i interpretació que fa evident l’ús de la informació pel poder imperant com a arma de guerra. També palesa la incompetència dels polítics actuals que sota falses ideologies només volen mantenir la cadira. Vaja les fake news dels anys 30 i de com els mitjans d’informació eren emprats per dominar lap població censurant i mentint sota la dictadura

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.