El lector opina
MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN: PORTAVEU DE BARCELONA
Aquest any, l’Ajuntament recupera la crònica sobre Barcelona de Manuel Vázquez Montalbán. Publicada originalment en castellà, s’ha reeditat en català, castellà i anglès trenta anys després de ser publicada per Empúries. Barcelona dona per molt i més.
Es tracta d’un passeig per les moltes ciutats que amaga Barcelona, per una Barcelona viscuda, en el que són unes memòries personals, una crònica sentimental i, per tant, una visió enfocada i “pluridimensional” (adjectiu amb què la descriu la crítica), amb molts referents històrics i fonts contrastades: MVM posa en boca d’historiadors, escriptors, altres barcelonins, paraules que tot i semblar objectives, són només alter egos en què ell es veu reflectit. És una viva reflexió del que va viure, sobre el que havien viscut els seus antecessors i sobre com encarar el futur. És l’hora d’analitzar l’ànima de la Barcelona plural, desdoblada i en diferents capes: tantes com èpoques, com procedències, com ideologies, com barris …
Un altre plus que ofereix aquesta nova edició, és el pròleg i comentaris pòstums. És descrita i amarada d’història, de problemes socials, combativa i també acomodada: una Barcelona inacabada, en la qual en Manolo (com el coneixien els seus amics més propers) no es limita a descriure-la a partir de la seva idea particular de la Ciutat, del Món, sinó que la descriu en temps real i amb un rerefons polític clarament i evident translúcid com la vida mateixa. Tot el discurs embolcallat amb un disseny gràfic nou, modern, alhora que fresc i emotiu, dispar, amb lletres que ballen i es belluguen pel paper, de vegades blanc i de vegades negre, i que esdevé un llenç en què s’obren finestres: com forats que deixen entreveure tant escenes glorioses, com crucials i ferides que supuren en les pròpies carns i en la pell d’altri. Manuel fou un home d’esquerres molt arrelat al territori i sensible a les lluites i reivindicacions socials.
Així com va fer el nostre homenatjat, tants d’altres ciutadans han fet i fan ostentació i mestratge del seu Barcelonisme, és el moment de reconquerir Barcelona en una situació com l’actual en què tot resta en suspens i que ha provocat una escletxa conjuntural en el seu teixit comercial, veïnal, turístic i social. Tot passarà i ens n’oblidarem aviat, o bé aquesta situació ens marcarà per sempre més? Hi ha “una altra Barcelona” que roman perenne al pas del temps?
Tal i com llegia a la premsa digital fa un parell de setmanes, en la ploma de la periodista Anna Zaera: «La nostra memòria sempre serà allò que hem pogut sentir, també col·lectivament». Quina és la teva Barcelona? O tots els qui la coneixem, portem impregnats una mica de totes elles…?
MVM fou, és un prolífic escriptor i periodista que conreà gèneres tant diversos com la novel·la detectivesca, la literatura i crítica gastronòmica, i el gènere assaigístic. El seu testimoni de finals del franquisme i de l’anomenada Transició espanyola és excepcional, tot esdevenint un gran crític de la societat que li tocà viure amb cert toc de sàtira i paròdia. Esteu convidats a llegir-lo i fer-ne una lectura personalitzada. Podeu trobar aquesta edició i altres obres de la seva bibliografia al catàleg de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, així com també us convidem a explorar i descobrir l’univers Vázquez Montalbán d’un soci de l’Ateneu que tant ha portat la Ciutat al cor i al cap: Arxius de la Paraula, arxiu personal i a la premsa (projecte col·lectiu).
Us fem partíceps de l’Asociación de Estudios Manuel Vázquez Montalbán: https://asociaciondeestudiosmanuelvazquezmontalban.wordpress.com/
Anna Nicolau
Deixa el teu comentari!