La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Escapisme, de Marc Moreno
Escapisme / Marc Moreno.- Barcelona: Més Llibres, 2020.
En aquest blog ja hem parlat de Marc Moreno (Barcelona, 1977) quan vam ressenyar el seu llibre Temps de rates, ara parlem de la seva darrera novel·la. Tenim uns elements que són característics de les seves novel·les, uns personatges perdedors, sobrepassats per les circumstàncies que prou en tenen amb anar tirant, i encara, com és el cas de l’Aitor, el protagonista que ha fet de l’escapisme una opció vital. Fuig de la seva xicota i la seva filla, fuig del seu germà i quan li diuen que sa mare ha tingut un accident i està ingressada… doncs també fuig.
Tenim un retrat del món on vivim en barris no gaire recomanables com la Verneda, on la precarietat, la immigració i la gent que viu fent el que bonament (o no tant bonament) pot és el pa de cada dia. Un relat trepidant que tot i les seves poques ganes (i menys empenta) anirà arrossegant l’Aitor, que anirà contínuament del foc a les brases, la seva idea de no fer res no era pas tan desencertada. A mida que anem passant pàgines, per això, anirem perdent l’empatia que poguem sentir pels personatges, són humans, tant humans que són bastant insuportables i més d’una vegada podem pensar allò de “t’està bé!” tot i que tanta mala sort com té el protagonista potser és excessiva.
Mai no ha mostrat aspiracions ni voluntat de tenir res ni de trobar una feina que odiï per comprar merdes que no necessita. Es conforma amb viure tranquil, sense preocupacions ni problemes al cap. No li cal una feina, no necessita calés per perdre el temps amb els col·legues. No consumeix drogues, que és la principal despesa de la majoria de nanos del barri. Beu alguna cervesa de tant en tant, però tampoc és un gran aficionat a l’alcohol. No fuma. No surt de festa. No va de putes. La mare sempre té un plat a taula. I el llit fet. Per a què vol la pasta?
Deixa el teu comentari!