La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Segrest amb filipina, de Teresa Pàmies
Segrest amb filipina / Teresa Pàmies.- Barcelona: Destino, 1986.
Aquest és un llibre diferent i sobretot sorprenent. Teresa Pàmies va aconseguir reconeixement pels seus llibres més “polítics”, llibres on es recordava la guerra civil i sobretot l’exili d’esquerres que va marcar la seva vida a partir de 1939. Podríem dir que Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) va fer una mena d’autoficció abans que el terme es poses de moda. No és cap crítica, i el valor dels seus llibres és indiscutible, però avui no toca això. A Segrest amb filipina Teresa Pàmies retrata la Catalunya que va trobar en tornar, no tant el 1971 com la que ja va sorgir de la transició, una Catalunya que recuperava l’autogovern després de “la llarga nit del franquisme” i començava a mirar el futur amb un cert optimisme. I també retrata la classe benestant, la classe susceptible de patir un segrest com el que s’anuncia al títol, la classe que va tenir com a “moda” durant una bona pila d’anys tenir servei d’origen filipí, aprofitant preus baixos i que (no era general) coneixien l’idioma. Una Catalunya que tot i la democràcia acabada d’estrenar manté unes grans diferències econòmiques i de classe, herencia tant de la guerra com de la postguerra. En aquest escenari viurem la història.
La primera llista de candidats era llarga. En esporgar-la, els segrestadors la reduïren a set, dels quals, finalment, només en va quedar un: el més ric, el més jove i el més vulnerable. Es deia Oriol Devesa Saura, fill de parella divorciada, nét d’un conegut home de negocis per part materna i d’un egregi acadèmic, ambdós vidus.
L’Oriol no conegué la figura de l’àvia. Essent fill únic, tampoc no tenia germans. Tots aquests buits en la seva infància, els omplia la mainadera que l’avi Saura havia contractat especialment en el curs d’un viatge de negocis a l’illa filipina de Mindanao. Era una mestissa discretament bonica, discretament intel·ligent i discretament afectuosa. Tenia vint-i-set anys i es deia Nunilia Var. L’Oriol va aprendre a dir Nuni abans de pronunciar el terme mamà.
Deixa el teu comentari!