Et recordem Luana Dogwiler
Ens ha deixat fa poc temps la poeta del silenci, pintora, amiga de les llengües, professora d’idiomes durant molts anys, ateneista, amb un somriure als llavis i una guspira d’intensitat en la mirada, que regalava a cor que vols, sense aldarulls ni presses, als que la coneixíem i l’estimàvem. Vestia sovint de negre i amb un cor generós i obert a aquells que injustament patien. Escrivia poemes, tankes, haikus, amb un lema que va acabar tornant-se amb el far de la seva vida, el que Píndar ens va oferir amb la seva sentència: “Arriba a ser qui ets”. Ella va ser qui era, una artista de cap a peus, de pintura a poesia, malgrat la malaltia que la perseguia durant aquests darrers anys i que mantenia a ratlla amb el seu esperit lluitador, amb el seu estimat taitxí, i amb el gust per la creativitat a flor de pell.
Va editar Poemes d’amor al mediterrani amb una versió bilingüe a Seuba edicions, del editor Carlos de Arce, i durant gairebé vint anys, sense oblidar-se’n cap, oferia uns versos tant breus com intensos al projecte de Poesia en Acció, recollit amb el títol, Poesia solidària. Qualsevol dolor, principalment dels més indefensos, els nens, era denunciat des de la seva colpidora i intel·ligent paraula poètica.
Aquest Nadal, Luana, el grup de Poesia en Acció, del que formaves part com a poeta compromesa amb el món al qual mai vas voler donar l’esquena, et recordarà a la celebració dels seus vint anys de Poemes per a un món millor i els teus haikus, les teves tankes ressonaran als llavis dels teus companys, amics i amigues, que et convocarem des de l’espai del cor i la memòria per a què vinguis amb la música de Satie que tant t’agradava, amb el teu Cadaqués a la mirada, amb la sensibilitat artística que sempre t’ha acompanyat, i amb un somriure des d’un món més enllà del temps per recordar-nos que la vida és un regal que tornem amb gratitud quan hem viscut més enllà de nosaltres. Gràcies, Luana, pel teu regal i el teu exemple.
Guillem Vallejo Forés
From 1986 to 2005 I had the great privilege of knowing Luana from the Port Pelegri beach in Calella de Palafrugell.
During many of those years she was very often to be found at Margareta’s always a smile on her face whether creating one of her beautiful artworks or looking dreamily into the distance thinking her artist’s thoughts,
(which most of us mere mortals could not often follow..)
It was always a pleasure to have a wee chat with “Lulu” & watch over her shoulder (she never objected), to follow her charcoal strokes as she followed her mystical thoughts.
As life often is we never really had the chance to say goodbye, Lulu spent more time in Barcelona & my journey took a different turn..
It is with a heavy sadness that I hear of Lulu’s passing,
gone far too soon, taken from us far far too young.
Lulu you have left a lovely mark on more people’s lives than you ever realised.
Dearest Lulu you will never be forgotten
james
“Only the good die young..”
Deixa el teu comentari!