La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…Desbordar Barcelona. Un relat alternatiu de la cultura a la ciutat
Desbordar Barcelona, Un relat alternatiu de la cultura de la ciutat
Aquest llibre és un recull del treball del grup interdisciplinar de recerca Desbordes de la cultura promogut pel projecte “Cohabitar entre-” del Centre d’Art Contemporani de Barcelona de Fabra Coats. El grup va estar actiu durant el 2016 i 2017. Va desenvolupar tallers, trobades i jornades obertes per establir una possible genealogia de múltiples veus dels desbordaments de la cultura que visibilitza altres històries de les polítiques culturals de la ciutat de Barcelona. Els eixos de treball d’aquest assaig son: el cooperativisme, l’urbanisme, la cultura i la gestió comunitària, i la cultura de base i experimental.
Barcelona és una ciutat cultural amb un conjunt de polítiques públiques que conviuen fa més d’un segle amb iniciatives de grups, entitats i persones que han ofert una cultura alternativa.
Aquest assaig recull les històries d’aquestes iniciatives al marge dels relats oficials.
Aquest llibre està estructurat en set capítols que són els diferent períodes històrics marcats pels canvis no només de la ciutat, sinó també de la cultura i són:
1. Precedents dels desbordaments de la cultura. Ateneus. escoles cooperatives i pràctiques culturals (1900-1939).
2. Període franquista. Diàspores, clandestinitat i moviments moderns de lluita social (1950-1970).
3. Transicions, construcció de somnis i estat del benestar. Dels ateneus als centres cívics (1970-1982).
4. El sexenni olímpic i el model de ciutat “Desarrolista” de les noves centralitats. De l’activisme cultural a l’animació sociocultural(1986-1994).
5. Les polítiques de la “ciutat marca” i la gestió cultural centralitzada (1994-2004) Inauguració del MACBA (1995), naixement de l’ICUB (1996), i okupació i desallotjament del cinema Princesa (1996).
6. La nova Barcelona. Formes de resistència global. Del Fòrum de les Cultures al 15M (2004-2011).
7. De les fàbriques de creació a la gestió comunitària. Noves institucionalitats (2011-2016).
També inclou un glossari de termes i el Procés del Grup de treball “Desbordes Cultures”.
Un tast:
Entre 1970 i 1980, el moviment popular urbà anirà erosionant la Dictadura i aconseguint millorar les condicions de vida dels barris populars amb moviments reivindicatius com la lluita pels equipaments públics per part de les associacions veïnals. Lluites que, amb la mort de Franco i l’inici de la Transició, proposen alternatives d’autogestió com a garant del canvi, sobretot als barris perifèrics i en àmbits abandonats pel franquisme: sanitat (centres de planificació familiar), ensenyament (escoles cooperatives de pares i mares, de mestres o universitaris), cultura (dels ateneus populars i llibertaris al punk i altres moviments contraculturals dels anys 1980) o habitatge (amb iniciatives socials o d’auotoconstucció).
Deixa el teu comentari!