Amb la publicació d’aquest llibre, Xavier Theros ens regala, un cop més, una petita joia que te com a protagonista la ciutat de Barcelona i es situa indiscutiblement al costat dels grans cronistes de la ciutat com Alexandre Cirici o Josep Maria Huertas.

Les seves paraules: “El detall que aspira a ser categoria, el paisatge que explica una història” defineixen el tarannà de la seva recerca amb l’excusa dels petits rituals dominicals sempre acompanyats de diaris, vermuts i llibres.

«Els edificis antics son com les persones, amaguen les seves cicatrius en els plecs de la pell»

Cercant aquestes cicatrius, Theros es capbussa en el passat proper d’una Barcelona en blanc i negre, la que ha amagat les cròniques franquistes i ignorat les de la transició fins arribar a la ciutat que ens han robat la brutal especulació, el turisme desbocat i una modernitat narcisista.

Les seves 96 cròniques ens porten de la ma de personatges entranyables: alguns perduren el la memòria dels seus veïns, altres son totalment ignorats, però tots han donat vida un moment o altre al seu paisatge quotidià individual i col·lectiu.

Cal destacar les fotografies de Jordi Nebot, valuosos poemes visuals que acompanyen les històries sobre els barris cèntrics però desconeguts, els suburbis oblidats, els extraradis d’un centre egoista i els llindars d’una metròpoli que vol ignorar els seus límits.

Xavier Theros, un cop més, amb un exhaustiu i rigorós treball d’investigació i documentació, preserva i comparteix la història popular de Barcelona i els seus barris, o el que és el mateix: dels barcelonins i de cadascun de nosaltres.

«M’agrada pensar que les cròniques que segueixen aquestes línies han pogut portar un lector desprevingut on no tenia previst anar»