La biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies
Confessions d’un culer defectuós / Sergi Pàmies.- Barcelona: Empúries, 2015.
Confessions d’un culer defectuós / Sergi Pàmies eBiblio
Sergi Pàmies és un dels nostres escriptors més interessants sense cap mena de dubte. Cal destacar que per fi ha aconseguit lliurar-se de l’eterna comparació amb Quim Monzó (els dos van debutar més o menys alhora i amb estils similars). Un altre punt en comú entre ells dos, a més a més d’una certa tirada pels contes, és el fet d’escriure per la premsa. És en aquest camp on Sergi Pàmies ha col·laborat al llarg dels anys amb la premsa esportiva, aportant la seva visió del fútbol i sobretot del Barça, amb els seus tics de sempre: el patiment, la insatisfacció, el no creure’ns les coses bones, la relació visceral amb Cruyff… En aquest llibre ens trobem no pas amb un recull d’articles sinó amb tota una reflexió del fet barcelonista, els mites, la història… el que en podríem dir la psicologia d’un equip, d’uns aficionats. Un llibre que parla d’esports i també de societat, aquesta societat que ha convertit el fútbol en molt més que un esport de masses o un espectacle global, és això i és molt més, és en definitiva una certa forma d’encarar la vida a més a més d’una de les institucions que més projecció mundial ha donat a la ciutat de Barcelona.
Cruyff. Johan. Déu. El Profeta. L’Holandès Errant. Els noms canvien en funció del grau de devoció o familiaritat de qui els pronuncia. Els sentiments que concita Cruyff són diversos i sovint extrems, sobretot en el sector de barcelonistes virtuosos en l’art de dir-ne pestes. El poden criticar amb una exquisidesa quirúrgica, pel broc gros o amb argumentacions d’aparença coherent. Col·leccionen anècdotes teòricament documentades i afirmen tenir centenars de proves que confirmen que Cruyff és un pesseter, un aprofitat, un gandul, un impostor, un egòlatra, un mite sobrevalorat, un frívol i, per descomptat, un mal patriota. Pocs personatges de l’univers culer han provocat antipaties tan recargolades i perdurables. L’odi i la devoció a Cruyff són, com tantes coses del fútbol, hereditaris.
Deixa el teu comentari!