LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Redescobrint Carles Camps Mundó

Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Efemèrides, Poesia, Poeta del mes, Premis literaris

Redescobrint Carles Camps Mundó

13 novembre 2018 Sense Comentaris

Ara que han concedit els Premis Octubre d’enguany ens fixem en un dels guanyadors de l’edició de l’any passat, Carles Camps Mundó, col·laborador habitual de la revista Núvol.

La seva activitat poètica va començar en la dècada dels seixanta, en el pas de l’adolescència a la joventut. Els seus primers intents literaris de seguida es van inscriure en l’avantguardisme europeu. Tenia fascinació per l’obra d’en Foix. Per influència de Tàpies i Brossa la seva obra va anar virant cap a la poesia visual. Van ser els temps en què compartia estudi i activitats amb amics pintors, escultors i també poetes. Després de la mostra individual, el 1981, de la seva obra visual a la Fundació Miró va canviar de rumb i va tornar a l’escriptura.

Ja en el postfranquisme va poder accedir sense dificultats clandestines a tots els corrents literaris i de pensament que havien fet intel·lectualment la complexitat del que era Europa: la cultura de la crítica de la cultura. Moment en que es redescobreix a ell mateix i es va gestant el seu estil propi. Així van néixer les seves primeres publicacions “L’Absent”, “Lliçó de tenebres” i “Dies de nit”, tots tres són llibres força abstractes, especulatius, filosòfics que aborden i aprofundeixen en una metafísica negativa, l’oposició desig-record que ens impedeix viure sense més, l’etern present de què ens parla Rilke: l’únic oblit ni que sigui temporal de la mort. D’aquí, d’aquesta sensació de temps i de pensament indeturables, potser sorgeix la mirada des de l’instant de la mort com a únic instant que vivim d’eternitat, perquè no hi ha més temps.

Per ell: “el gran tema de la poesia és el llenguatge mateix i les seves peripècies. Ús i reflexió sobre aquest ús. Al costat d’aquest, tots els altres temes poètics són menors”[i].