La biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Anarcoma, de Nazario
Anarcoma: obra gràfica completa / Nazario.- Barcelona: La Cúpula, 2017.
Recuperació d’una obra que amb els anys ha esdevingut un dels clàssics canalles més transgressors i irreverents que ha donat el còmic. Com definir Anarcoma per començar? Fem-ho de manera fàcil, un travestí de Barcelona que a més a més del fer el carrer fa de detectiu, tot això en una ciutat que comença a sortir de la dictadura però que encara no albira els canvis que vindran amb la transformació olímpica a finals dels 80. Som a finals 70 primers 80, moltes coses estan canviant i les revistes de còmics viuen el seu millor moment. Els còmics han deixat de ser tebeos pensats per un públic infantil, han crescut com els seus lectors i les històries ara són completament adultes, a més a més l’underground europeu i americà dels 70 comença a fer-se un lloc al nostre mercat. En aquells anys va arribar molt còmic forà, però el que es feia aquí no tenia res a envejar: atreviment i sexe explícit pel broc gros, per què no?
Potser per entendre Anarcoma hem de parlar una mica del seu “pare” Nazario, que havia arribat a aquella Barcelona en ebullició, completament integrat al món del xino (Raval) i de la plaça Reial i en ambients homosexuals, uns anys on l’homosexualitat encara estava al marge de la llei i patia l’estigma de la persecució i els maltractaments d’una policia completament franquista i pensada per reprimir, no per protegir. Podeu coneixer les vivències de l’autor en la seva autobiografía La vida cotidiana del dibujante underground.
Un còmic esbojarrat, divertit, absolutament transgressor i normalitzant uns personatges i unes actituds que ara estan acceptades però que als anys 80 eren tota una bufetada per la moral benpensant d’aquells que feia anys que decidien que era bo o dolent, legal o ilegal, i moral immoral. Publicades a la mítica El Víbora, aquestes aventures ja havien comptat amb alguna recopilació, descatalogades de feia anys, aquesta és la primera reedició integral de tot el material d’Anarcoma. El dibuix de Nazario és camaleònic, per moments sembla línia clara, després fa un ús intel·ligent de les masses de negre per crear un còmic fosc, i un estil detallista i explícit molt cru emparentat en l’underground més trencador del moment amb un dibuix menys definit, més solt. Tot això a més a més d’unes temàtiques que el feien únic en el còmic d’aquells moments.
Deixa el teu comentari!