Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Recomanem poesia: Berta Piñán

14 agost 2018 Sense Comentaris

Berta Piñán (Cañu, Cangues de Onís, 1963) és una de les principals escriptores contemporànies en asturià. El 1985 va guanyar el premi de poesia de l’Academia de la Llingua Asturiana amb Al abellu les besties, el seu primer llibre. I des d’aleshores ençà, ha publicat cinc poemaris més. L’últim, La mancadura (2010), publicat directament en asturià i en castellà.

Juntament amb Xuan Bello, va fundar la revista literària Adréi, i a ambdós se’ls considera els principals representants del Segundu Surdimientu, moviment cultural, i fonamentalment literari, que persegueix la dignificació de la llengua i cultura asturianes. El Segundu Surdimientu eclosiona a finals dels anys 80, i es caracteritza per deixar enrere el realisme social, propi del primer Surdimientu, i per fer una literatura més apolítica.

En una nota a La ferida (El gall editor, 2018), traducció catalana de La mancadura a càrrec de Jaume Subirana, l’autora descriu així els seus poemes:

Gran part d’aquests poemes estan trets d’històries familiars, reconstruïdes, barrejades i reinventades des de la memòria poètica, que tantes vegades menteix la realitat per crear-ne una altra fins i tot més veritable. Els noms, els llocs i els paisatges que els acompanyen també fan referència a una Astúries rural que s’explica i es reconeix en una llengua i en una cultura pròpies. En aquest sentit, i més enllà de les dades objectives o dels debats oberts sobre la seva categoria jurídica o legal, la llengua asturiana sobreviu com a vehicle d’expressió d’una subjectivitat col·lectiva que té potser la seva màxima expressió en una literatura moderna i rica que busca la seva pròpia identitat en un món complex i canviant. Per aquest motiu cada vers, cada paraula escrits en asturià contenen en ells mateixos una declaració de resistència davant de l’oblit i són, per això, “una arma carregada de futur.

Els poemes de Berta Piñán exploren temes recurrents com l’estrangeria, l’amor, la relació amb la llengua i el món rural en relació amb l’urbà. En una ressenya recent a Núvol, Teresa Costa-Gramunt s’hi refereix d’aquesta manera:

En la seva modèstia real, autèntica, qualitat humana rara i preciosa, l’asturiana Berta Piñán és una poeta noble que enllaça amb poetes nobles com la nord-americana Emily Dickinson o la russa Marina Tsvietàieva, totes parques en paraules, intenses en el seu sentit més profund.

Piñán, a part de poesia, també a escrit prosa i literatura per a infants.

Podreu conèixer-la millor en aquesta entrevista publicada a Nós.

Per saber-ne més:

Entrevista de Jordi Llavina al diari Ara, supl. Llegim (12 de maig de 1918).

Llibres de l’autora a la Xarxa de Biblioteques Municipals:

(Properament podreu disposar de La ferida, Gall Editor, 2018, en traducció de Jaume Subirana.)

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.