Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana Un enano español se suicida en Las Vegas, de Francisco Casavella

13 juliol 2018 Sense Comentaris

Un enano español se suicida en Las Vegas / Franscisco Casavella.- Barcelona: Anagrama, 1997.

El desaparegut Francisco Casavella (1963-2008) es va guanyar un lloc d’honor entre els escriptors barcelonins amb la seva trilogia El día del Watusi, ressenyada en les seves tres parts aquí, aquí i aquí. Però, tot i l’extensió o la complexitat de la seva gran obra va escriure’n d’altres, no exactament menors, tot i que ho puguin semblar si se les posa al costat de la trilogia. En aquesta novel·la tindrem una relació complicada entre dos germans, un d’ells el bo i l’altre l’ovella negra de la família que viu gràcies al que treu de partides de cartes més o menys arreglades i tot de negocis igualment poc clars. El retrobament entre Carlos e Ignacio té molt de tornar a la infància, a unes relacions entre ells dos que mai van ser fàcils i a una lluita soterrada per l’afecte dels pares mentre que Carlos va decidir fer la seva vida, contra qualsevol idea o consell dels seus pares, a la seva manera i per passar comptes només amb ell mateix. La novel·la va comptar amb una adaptació, la pel·lícula Volverás d’Antonio Chavarrías, de la que ja vam parlar en aquest blog.

Una figura escuálida sonreía ante el travesti. Parecía un perro recién salido del agua. Jadeos, sacudidas y movimientos nerviosos de los pies. Sólo le faltaba sacar la lengua. Enseguida la sacó. Aquel pintoresco personaje no podía ser el mismo que el de la revista y mucho menos su hermano: el deterioro de una cazadora de piel de serpiente quedaba oculto por dos montones de discos mal encajados bajo las axilas. Una pincelada canosa en las sienes, asomo de blancura en la perilla y el fino bigote, detrás, el pálido y envejecido rostro de un ser humano excesivamente parecido a él. Ignacio dejó sobre la mesa el periódico que ya había doblado para marcharse y esperó que concluyera el espectáculo homorístico que su hermano le brindaba sin mediar petición. El travesti, imperturbable en su monótono ronquido, no quería reaccionar.

-¿No serás tú?

Cuando Ignacio, narcotizado por una comezón de irrealidad, empezaba a  levantarse para abrazar, besar o realizar cualquier versión de un emotivo reencuentro, Carlos ya había apilado los discos en una silla, se había sentado frente a él y cogía su periódico. No tuvo más remedio que volver a sentarse.

casvella

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.