Interior amb difunts / Olga Xirinacs

Olga Xrinacs va néixer a Tarragona l’any 1936. És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ja que és una de les escriptores més prolifera i versàtil en llengua catalana. És una dona compromesa amb la llengua i la cultura catalana. Ha conreat tan la novel·la, com la poesia, narracions per nens i joves i assaig. Moltes dels seves obres li han merescut els premis més importants de la literatura en llengua catalana, entre els quals Interior amb difunts (Premi Josep Pla, 1982).Sense malícia (Premi Ciutat de Palma, 1994) Un cadàver per sopar (Premi Ciutat de Badalona, 2000). És l’única dona Mestra en Gai Saber pels Jocs de Barcelona després de Mercè Rodoreda. El 1990, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

Interior amb difunts és una novel·la en que el fil conductor són les cartes que el Gustau escriu des de Barcelona a la seva promesa Lola que viu a Rubí. El festeig va durar cosa d’un any i mig des de finals de 1906, 1907 i principis del 1908. Aquestes cartes ens retraten una Barcelona on acaba de triomfar la Solidaritat Catalana i un govern encapçalat per Maura a l’Estat Espanyol.
Es casaran l’any 1908 viatjaran a Paris i al 1909 neix el seu únic fill a Sant Gervasi i és l’any de la Setmana Tràgica a Barcelona.
A través de les cartes i les postals dels protagonistes la narradora ens va explicant aquest canvi de segle i en comptes de paisatges ens descriu quadres d’artistes de l’època com són: Picasso, Anglada, Casas, Nonell, Sorolla, Sisley, Vlaminck, Modigliani, Renoir, Monet… perquè ens imaginem la llum del segle que comença.
També ens descriu l’impacte que va tenir la gran guerra europea en els grups d’artistes: pintors, escriptors i músics a Paris que fa que repensin el sentit de l’art.
La novel·la acaba amb les postals que envien la Lola i el Gustau al seu fill quan recorren Europa: Marsella, Niça, Venècia, Milà, Roma, Londres, Berlin Suïsa els anys 1924-1929.

Un tast

Barcelona, 24 de febrer de 1908
Estimada meva,
Desitjo amb ànsia saber si estàs restablerta de la teva malaltia. Ja començo a comprendre els maldecaps dels casats, car, així com abans no em preocupava mai absolutament de la salut de ningú, ni de la meva pròpia, ara m’entristeixo sols de pensar que algun dia podem passar penes per malalties nostres o dels qui vinguin, i no hi ha dubte que aquestes coses treuen l’alegria i fan estar amb l’ai al cor(…)
Ara anuncien els diaris de la nit amb la bomba del carrer Carders. No diuen que hi hagi morts ni ferits

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Novel·la barcelonina Tags: novel·la barcelonina, Recomanacions de lectura, Ressenyes