El lector opina
L’ART D’ENSENYAR BARCELONA. Guia del barceloní que vol guiar els amics forasters sense massa errors ni vacil·lacions
Myself (pseudònim de Carles Soldevila) ; Dibuixos de Joan Junceda
Barcelona: Llibres de l’Índex, 2007
D’uns anys ençà el turisme a Barcelona és motiu de discussió. El punt de contaminació turística que suporta la Ciutat sembla que solament acontenta al sector i al comerç ubicat en els espais més emblemàtics, però és innegable que els barcelonins i les barcelonines ho viuen com una invasió incontrolada i enutjosa que cap dels consistoris, ni l’actual ni els precedents sap com redreçar. És per això que llegir aquest llibret és una alenada d’aire i una manera d’entendre que la visita a una ciutat com Barcelona es pot fer d’una altra manera.
Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona 1892 – 1967) va estudiar Dret i era lletrat de la Mancomunitat fins que les ingerències del General Primo de Rivera el van decantar cap a literatura, el periodisme i el teatre. A la publicació La Publicitat hi tenia una columna on signava amb el pseudònim Myself, apel·latiu amb el qual decidí signar el llibre que comentem.
La intenció de l’autor té dues vessants, l’una és el criteri que hi ha moltes guies de la Ciutat dedicades a gent forana però cap que guiï el barcelonins i barcelonines a conèixer la seva ciutat, i l’altra: “la intenció de l’autor ha estat suscitar en la consciència dels barcelonins que ensenyar la seva ciutat pot ser una mena de treball artístic i fer-la més interessant.”
No hi ha capítols, sinó que s’estructura en jornades, les jornades que el cícero utilitza per mostrar Barcelona als seus hostes. Cadascuna de les jornades mostra un quarter de l’urbs, sense oblidar el Tibidado i Vallvidrera. També té cura dels trams on cal anar a peu o amb vehicle. Aconsella al guia prudència en els temps, ni molt curts ni molts llargs; tingui psicologia quan els seus acompanyants volen estar sols. Consells pràctics: on comprar postals. Però no solament l’autor s’ocupa dels dies sinó que també condueix al guia de com ocupar les nits dels visitants. I uns consells de bones maneres.
Pel barceloní i barcelonina del 2018 esdevé un document informatiu molt engrescador de la Barcelona de 1929, any de la primera edició d’aquesta Guia. Així doncs sabem que l’Hotel Metropol tenia un òmnibus propi; que Barcelona tenia tres companyies de taxis; que les millors postals tenien la signatura de Zekrowitz o Sans Ricart; que una bona opció per les nits era el Teatre-Circ l’Olympia, un espai polivalent amb capacitat per a 6000 persones. Avui ja no existeix. I tot això condensat en 60 amenes i amanides pàgines, on l’autor, practica allò que fa, això és: guiar els guies.
PS – De ben segur que Carles Soldevila no podia ni tan sols imaginar que per visitar el Parc Güell, patrimoni metropolità, calgués pagar.
Sílvia Fortuny
Deixa el teu comentari!