Biblioteca el Carmel-Juan Marsé recomana…Avenida de la Luz de María Zaragoza
Avenida de la luz / María Zaragoza.- Barcelona : Planeta, 2015
María Zaragoza (Madrid, 1982) fins que no va anar a la universitat Complutense de Madrid va viure a Campo de Criptana (Ciudad Real). El 2004 va rebre una beca de la Fundació Antonio Gala per a joves creadors.
Escriu de tot: guions, còmics, novel·la, prosa poètica…coopera amb artistes multidisciplinars, participa en festivals literaris, col·labora en blogs i en revistes. Ha publicat novel·les com : Dicen que estas muerta i Avenida de la luz.
L’Avinguda de la Llum, a la ciutat de Barcelona, van ser les primeres galeries comercials subterrànies d’Europa. Es van construir sota el carrer Pelai, entre els carrers Bergara, Balmes i la plaça Catalunya, a continuació del Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya. Van estar obertes dels anys quaranta fins els noranta del segle passat. Hi havia a més de molts comerços singulars una sala de cinema, sales de joc i una barberia.
Actualment es poden veure les columnes de les galeries subterrànies en una perfumeria del centre comercial el Triangle o a l’estació dels Ferrocarrils de plaça Catalunya.
La novel·la Avenida de la luz té d’escenari aquestes galeries comercials subterrànies . Pere té vint anys és tímid i l’únic que escolta i es creu són les històries que explica el seu avi. En un fòrum sobre exploració de llocs urbans abandonats comparteix aquestes històries. El seu avi explica que hi ha un passadís al darrera d’una porta del cine de l’Avinguda de la Llum. El seu avi, juntament amb altres treballadors de les obres del subterrani, van tenir una experiència inexplicable i després d’aquest fet van tapiar el passadís. El William, participant del fòrum Urban Exploration, proposa fer un grup i anar a fer un safari fotogràfic. La regla bàsica és només fer fotos i no alterar res.
L’autora de la novel·la abans del pròleg transcriu unes estrofes de la cançó l’Avenida de la luz de Loquillo y Trogloditas en el disc publicat com El ritmo del garage . Versos molt suggeridors del que viuen i senten els protagonistes de la narració
El mito de ciudad sumergida,
a estas horas se vuelve real.
Estás solo, date cuenta, estás solo.
Avenida de la luz, no me mires con piedad.
Voy cegado por la luz de mi libre soledad.Y nunca fue bella la derrota,
así como alguien la quiso pintar,
y tus problemas no importan a nadie,
ni a ti te importan los de los demás.
Estás solo, date cuenta, estás solo.Avenida de la luz, el desierto empieza aqui
Deixa el teu comentari!