El lector recomana… Dues vides escrites en femení
Enguany es celebra el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) i Montserrat Abelló (1918-2014): dues grans exponents de la intel·lectualitat catalana que han escrit i viscut “feliçment com a dones”. En el marc d’aquestes efemèrides, recomanem doncs:
En la nova publicació titulada Maria Aurèlia Capmany. L’època d’una dona (Barcelona: Meteora, 2018), Agustí Pons ha estat l’encarregat de revisar i actualitzar la biografia que la mateixa autora va publicar l’any 2000 a Columna; aporta també noves reflexions i investigació del seu llegat que permeten completar la seva trajectòria tan polifacètica. Altrament, Montserrat Abelló pogué deixar gairebé acabades les seves memòries El miracle és viure: vivències (Barcelona: Ara Llibres, 2015).
La necessitat de construir una nova societat després d’un llarg període de dictadura i repressió franquista les portaren conjuntament amb d’altres de la seva generació a endegar i contribuir a projectes comuns que desenvoluparen paral·lelament i alhora de manera complementària. Dones d’acció que compartiren facetes com l’amor per la terra, la reivindicació política, la defensa i difusió de la cultura i llengua catalanes. Si bé, però, són fruit d’un mateix context i veu d’una vida amb instint de superació, de regeneració i marcada per una història i una tradició de lluita per la llibertat, ens referim a dues trajectòries professionals i estils diferenciats.
(extracte del cartell de l’acte d’homenatge ©Associació Pal·las Atenea)
Maria Aurèlia Capmany –a partir d’ara M.A.C.-, novel·lista per excel·lència, procedent d’una família menestral però culta tingué d’una personalitat molt madura i expansiva que, en els seus personatges, esdevingué la suma de versions complementàries d’ella mateixa: en la seva obra de creació fabula sempre en base a la realitat, té la veritat com a valor central i sobretot en l’exercici de la crítica social més humana com queda demostrat en el resultat de la seva activitat literària: reivindicació social i fidelitat al seu Poble. La seva veu no podia ser més alta i clara a l’obra Maria Aurèlia Capmany pren la paraula. Els seus ideals socialistes i compromís amb la memòria obrera i popular de Catalunya la portaren a militar al PSC de l’època arribant a ocupar el càrrec de regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona i a treballar a la Diputació de Barcelona des de 1983. D’esperit anarquista i anticlassista, posa en boca de l’advocat dels pobres de Barcelona aquestes paraules que segueixen, a la seva obra Preguntes i respostes sobre la vida i mort de Francesc Layret: “El Poble no és un fantasma, senyor Pla, el Poble està reblat a la terra que trepitja allà on ella treballa”. No oblidem que la fundació que porta el seu nom està dedicada a l’estudi i promoció de les dones en el món laboral.
El profund antifranquisme és una constant en ambdues autores lligades per sempre més a Catalunya. Si bé M.A.C. conquerí l’espai públic en la seva faceta política, Montserrat Abelló –a partir d’ara M.A.S.- malgrat viure la seva infància amunt i avall i haver de marxar per força durant la Guerra civil, seguint el seu pare que era enginyer naval a França, Londres i Xile-, optà per la necessitat imperiosa de retrobament amb si mateixa quan s’instal·là a Barcelona per formar la seva família a la dècada dels seixanta: l’antologia que pretén ser l’edició de la seva obra completa és tota una declaració d’intencions: Al cor de les paraules. En un volum d’homenatge a la Capmany afirma: “El fet de pertànyer a la mateixa generació i, fins i tot, la divergència de les nostres vides, ella Lleó i jo Aquari, de Barcelona ella i jo de Tarragona, jo llarg temps exiliada i ella no, me la feia més entranyable” o parlant dels seus ulls: “[…] els que m’indicaren la capacitat de tendresa que amagava, m’ho mostraven en aquell canvi brevíssim d’intensa comprensió quan li parlava de la dificultat de sentir-me del tot retornada […]” per a qui l’exili era sentit a la seva obra a la llarga com a oblit <1>.
M.A.C. s’allunya del feminisme filantròpic per esdevenir una dona moderna: “Tot ésser humà es construeix des de l’inici, i aquell que es construeix com a dependència està perdut sense remissió”<2> . L’escriptora Maria Mercè Marçal ja en deia també en el pròleg que redactà per a l’obra Foc a les mans (Barcelona: Columna, 1990): “És com si tota la poesia de Montserrat Abelló fos essencialment una llarga i aferrissada lluita contra el silenci, aquest silenci que plana com una llosa sobre tantes experiències anònimes”. Contrasta doncs la visió individualista i col·lectiva o representativa des del punt de vista testimonial. Pel que fa a la resposta però és contundent en ambdues: a tall d’exemple, en M.A.S. queda explicitada en el títol del seu conegut poema: “He après a dir NO” i, en M.A.C., si bé és fruit també d’un aprenentatge radica a la base de la seva personalitat quan diu: “per l’educació rebuda sabia que no hi havia cap raó prou sòlida per a privar-se de les coses que volia fer i calia començar de nou.” <3> i tenia clar, segons Montserrat Roig que: “La dona no aconseguirà res si no comprèn i accepta que la seva lluita no és una lluita a favor de la dona sinó a favor d’una persona oprimida utilitzada, l’enfrontament fracassa precisament per això, quan arribi a aquest convenciment farà causa comuna amb totes les reivindicacions”< 4>.
M.A.S. projectà en l’escriptura la manera com acostar-se al moviment feminista i per a l’afirmació de la llibertat individual i col·lectiva del País. Pel que fa a la vida pública, el seu entusiasme i vitalitat la mantingué activa en la vida literària publicant, participant en tertúlies, trobades de lectors i actes culturals fins al final de la seva vida. La tasca pedagògica és un altre punt en comú: la Maria Aurèlia com a mestra en una escola a Badalona i la Montserrat donant classes de català i anglès a la Universitat. Formades a la UAB i UB respectivament, contribuïren a normalitzar i difondre la llengua catalana perquè estigués present en tots els àmbits de la societat ha estat un altre punt de coincidència ja que ambdues han estat traduïdes i traductores al català i del català en el si i participant d’entitats tant significatives com el PEN Club, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i en associacions com La Sal, Ca la Dona, Institut Català de la Dona, etc.
Podeu consultar al catàleg de la Biblioteca de l’AB la bibliografia d’ambdues autores i els estudis de la seva vida i obra de: Maria Aurèlia CAPMANY i Montserrat ABELLÓ. Per ampliar informació sobre les dues homenatjades, consulteu aquí l’agenda amb el programa d’actes de la Primavera literària a Tarragona. Per endinsar-se en el seu estudi podeu trobar els seus arxius personals es troben a la Universitat Rovira i Virgili i Biblioteca de Catalunya, respectivament.
Anna Nicolau Payàs
– – – – – – – – – – –
Notes:
<1> Montserrat Abelló, (“Maria Aurèlia Capmany, un record” dins Maria Aurèlia Capmany : homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, DL 1992, p. 18-19.
<2> Simone de Beauvoir. El segon sexe; pròleg de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Edicions 62, 1968.
<3> Maria Aurèlia Capmany. La dona a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1979.
<4> Montserrat Roig, “La construcció d’un ésser independent” dins Maria Aurèlia Capmany. Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Arimany, cop. 1986, p. 37-38.
Deixa el teu comentari!