Poeta del mes: Andreu Vidal
Andreu Vidal, poeta i delineant de professió, va ser un dels poetes més importants en llengua catalana de les últimes dècades del segle XX.
Els seus referents són dins “l’estètica del mal” (Lovecraft, Borges, de Poe, Nerval, Laforgue, …), la seva poesia té fama d’hermètica, però tan sols per qui s’enlluernen. La seva obra expressa una vegada i una altra el seu estranyament davant d’una realitat hostil i nècia. Un gran elogi de la fragilitat i la solitud de qui explora o imagina altres mons perquè no troba sentit ni recer en aquest.
La seva obra poètica es compon de vuit títols: els tres primers, massa primerencs segons ell mateix, ni tan sols els considera dignes; els tres següents, Llibre de les virtuts, Necròpsia i Els dies tranquils, ens mostren una poesia insòlita; els dos últims, L’animal que no existeix i Ad vivum, són dues obres plenament madures. En Obra poètica i altres escrits, publicat el 2008, s’aplega l’obra publicada i autoritzada per Vidal, juntament amb les seves versions de poemes de Paul Celan (realitzades amb Karen Müller), els aforismes i altres textos. Menció a part, juntament amb el poeta Àngel Terron, va ser editor de la col·lecció de poesia Tafal.
A banda de la seva producció poètica, Andreu Vidal col·labora a la premsa on publica, durant el 1985 i el 1986, articles als diaris El Día de Baleares i Diario de Mallorca a més de fotografies.
El dia 20 d’agost de l’any 1998, aquest any farà 20 anys, Andreu Vidal mor d’una aturada cardíaca al seu domicili de Palma, amb 39 anys.
Premis:
- Premi Ciutat de Palma (1983): Necròpsia.
- Premi Carles Riba (1992): L’animal que no existeix.
Deixa el teu comentari!