La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: La mecànica de l’aigua, de Silvana Vogt
La mecànica de l’aigua / Silvana Vogt.- Barcelona: Edicions de 1984, 2016.
Aquesta novel·la va ser el sorprenent debut de l’escriptora Silvana Vogt (Morteros, Argentina, 1969) una argentina que el 2002 es va traslladar a Catalunya i que el 2016 va publicar aquesta novel·la en català. Un cas bastant atípic, són molts els escriptors llatinoamericans que s’instal·len a casa nostra, però molt rarament adopten la nostra llengua.
Una protagonista amb molts punts en comú amb la mateixa autora deixa l’Argentina del corralito per instal·lar-se a Barcelona. Un cop aquí passa per tota la sèrie de feines típiques d’immigrants fins que un editor de prestigi, l’Eliseu, li dóna una oportunitat a la Vera i passa a treballar amb ell. Aquí acompanyada del seu gos Kantiano comparteix pis amb en Nil, un escriptor que voldria ser el Cortázar català, i ella que no pot sofrir en Cortázar:
La vera agafa un exemplar de Bestiario i hi escup. “Rayuela, Cortázar i la puta Maga que els va parir.”
I una de les répliques més brillants, i carregada d’intel·ligència:
-No t’amoïnis.
-No ho faig.
-Però sembles trista.
-És per culpa de Chopin.
-No t’agrada?
-El piano té un so que mai no he suportat. El trobo lleig, insuls, primari, vulgar, explícit, fàcil i sense misteri.
-Compres els adjectius en una armeria, Vera?
-No. Estic llegint Josep Pla.
Una primera novel·la prometedora d’una autora molt personal, una proposta diferent que no dubta amb jugar amb referents del món literari sense manies, l’editor, un escriptor que podria ser en Terenci Moix, un Roberto Bolaño amb prou feines camuflat, etc. etc.
A Barcelona, la primavera arriba amb un rigor gairebé sospitós. Com si volgués demostrar que els rumors sobre el canvi climàtic són infundats. Com si necessités donar un cop de puny contra un fred de temperatures més rigoroses.
Deixa el teu comentari!