75 anys de la mort de Màrius Torres
Màrius Torres va nàixer a Lleida el 1910, i tal i com ens recorda Margarida Prats “forma part de la generació sacrificada… els membres d’aquesta generació, nascuts la primera dècada del segle XX, van viure la Guerra Civil espanyola, en plena joventut, i van patir l’emmudiment a què va sotmetre la literatura catalana la dictadura franquista”.
Gairebé no va tenir contacte amb els poetes i escriptors de la seva generació ni va formar part de cap cercle literari, tot i així, era un home culte i atent que dedicava part del seu temps a la lectura i a la creació literària.
La seva poesia, d’una gran qualitat i riquesa tècnica, està clarament marcada per la seva situació personal i pels esdeveniments públics del moment. La malaltia, el neguit de la mort i la guerra.
A partir de l’any 1939 veu com s’ensorra el projecte de societat democràtica i republicana en el que creia, la seva família s’allunya cap a l’exili i ell queda reclòs i malalt al sanatori amb el propi exili interior.
El 29 de desembre de 1942 mor al sanatori on havia ingressat set anys enrere. La primera edició de la seva poesia va aparèixer pòstumament el 1947 al Yucatán, en una edició preparada pel seu amic Joan Sales, a l’exili. No és fins al 1950 que apareix el mateix volum publicat a Catalunya.
Deixa el teu comentari!