Susanna Rafart, poeta del mes
Susanna Rafart (Ripoll, 1962) és, actualment, una de les veus poètiques amb llenguatge molt personal i elegant que, li serveix per reflexionar sobre la mort, el temps, la (in)comunicació a una natura que és alhora imatge i constatació d’una poètica condemnada a perdurar.
Dins del món de la poesia forma part del grup de poetes auto-anomenat Els Imparables que reivindiquen uns interessos comuns com ara l’exigència pròpia, fer una literatura d’idees amb ambició literària, mirar més cap a la tradició europea, donar un valor a la crítica, reivindicar uns poetes (Espriu, Vinyoli, Màrius Sampere o Palau i Fabre) i anar a buscar un model extrem, que faci que una petita literatura sigui una gran literatura.
També ha conreat la narrativa amb els títols La pols de l’argument (2000), La inundació (2003), aquest darrer, premi de la Crítica Serra d’Or (2004), i Les tombes blanques. Contes de la mediterrània (2008), premi Qwerty BTV; així com diversos títols adreçats al públic infantil. A més a més, ha publicat un Diccionari de la rima (1999) i diversos textos didàctics entre els quals destaca el llibre Literatura Universal (1999).
A banda de la creació, en l’actualitat, Susanna Rafart, també exerceix la crítica literària en diverses publicacions. És col·laboradora habitual del diari Avui i de la revista literària Caràcters. També escriu a la Revista de Girona. Així mateix participa com a tertuliana en programes de ràdio de les cadenes Catalunya Cultura i Catalunya Ràdio.
Deixa el teu comentari!