La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… Premis Butaca al millor text teatral (I)
Ahir, en un acte a la ciutat de Barcelona, es van donar a conèixer les nominacions als Premis Butaca de Teatre de Catalunya. Aquests premis, que enguany arriben a la seva 23a edició, han esdevingut amb el pas del temps els premis de referència del teatre català.
La seva cada cop més professional organització, el consens de la professió en estimar-los i valorar-los i, sobretot, el fet que sigui el públic qui, amb els seus vots, decideixi els guanyadors, han estat aspectes claus per assolir aquesta fita.
La gala de lliurament dels premis se celebrarà en el Mercat de les Flors, a Barcelona, el proper 27 de novembre. Les votacions ja són obertes. Si ets espectador de teatre i vols participar, pots fer-ho seguint aquest enllaç. I aquí, en aquest racó de recomanacions de lectura teatrals, volem aprofitar la notícia per fer una repassada a alguns dels textos dramàtics guardonats amb el Premi Butaca al Millor Text Teatral, i que t’ofereixen les Biblioteques de Barcelona:
Un text que ja és tot un clàssic del teatre català, i que la temporada passada va tornar a pujar a escena a la nostra ciutat. L’obra, una de les primeres que va estrenar Jordi Galceran, ens presenta un psicòpata, un assassí en sèrie, que acaba de segrestar una nova víctima, una dona, a qui té lligada en un soterrani. Com en tota la producció de l’autor, a mesura que avanci l’acció anirem veient que res no acaba de ser el que sembla.
La dona incompleta, de David Plana (Premi Butaca 2001)
David Plana explora un gènere amb pocs precedents en el teatre: el fantàstic. Una capsa de sorpreses, una espècie de nina russa d’històries que s’insereixen l’una dins de l’altra amb continuïtat i dependència, i que a la segona part exploten en un deliri oníric que omple de sentit tot allò que en un principi ens havia semblat intranscendent.
DOCTOR: És una pròtesi neural. Tu li ordenes tots els moviments. Ell no farà res que no vulguis.
SECRETÀRIA: Li juro que, aquest matí, a l’oficina, jo no volia.
DOCTOR: T’hi has d’acostumar. Només és això. Tranquil·litza’t.
Forasters, de Sergi Belbel (Premi Butaca 2005)
La història d’una família que, amb quaranta anys de diferència, viu dos fets traumàtics que trenquen el silenci dolorós dels seus membres. Totes dues situacions coincideixen amb l’arribada de nous veïns, `forasters´, que contribueixen a l’alteració de la suposada harmonia familiar i social. Els nouvinguts pertanyen a una altra cultura, però aquesta no és una obra sobre la immigració, més aviat sobre la fragilitat de les relacions familiars, sobre el pas del temps, el sentit de l’existència, i, per damunt de tot, sobre la por i la malfiança d’allò que no coneixem.
PARE: Forasters!
FILL: El que faltava.
PARE: Hostes vingueren que de casa ens tragueren.
FILL: Eh?
PARE: I no només ho dic pels estrangerots aquests que ens estan robant les poques coses autèntiques que ens queden. Tu ja m’entens.
FILL: Ella no és cap estrangera. Ho vulguis o no és la teva filla.
La millor nit de la teva vida, de Jordi Silva (Premi Butaca 2007) Sexe, amor i desencant en una àgil comèdia que té la virtut de la senzillesa, el sentit de la intriga i la sorpresa, i un viu pols dramàtic. El que comença com una història d’amor amb la radiografia de l’enamorament més adolescent, gira de sobte cap a una mirada freda, hedonista i, alhora, molt divertida sobre el sexe sense amor i les fantasies d’una vídua alegre i molt rica, autèntic motor de la història. Un text que es mou entre la màgia i el desencís, i que ens ofereix un retrat madur i distant de les relacions sentimentals, i de les frustracions derivades dels amors no reeixits.
Els jugadors, de Pau Miró (Premi Butaca 2012)
Anys després dels anys del batxillerat, quatre homes continuen trobant-se a la casa d’un d’ells per fer les seves timbes. S’han anat fent grans, però alguna cosa els queda de les il·lusions que tenien de joves, alguna cosa que es va tornant com més va un signe de decrepitud i decadència. Un actor, un barber i un enterrador que fan pinya per ajudar un professor amb problemes judicials. Qui no atracaria un banc perquè el millor amic se’n pogués sortir? De vegades cal que fem el més inversemblant per mantenir l’ordre monòton de la nostra trista seguretat.
La propera setmana seguirem repassant alguns dels textos guardonats amb el Premi Butaca al Millor Text Teatral.
Deixa el teu comentari!