el lector opina
Joan Crexells, obra i pensament; Joan Vergés Gifra (editor).
La trajectòria de JOAN CREXELLS i VALLHONRAT, un personatge prolífic i polièdric, queda palesa en aquest assaig que presentem. Una obra col·lectiva formada per diverses peces que contribueixen a confeccionar i “reconstruir” el seu retrat biogràfic, professional i ideològic de l’alçada de molts intel·lectuals de la Catalunya de principis del segle XX. Aquest recorregut el fem de la mà d’estudiosos la major part de l’àmbit universitari: amb ells ens endinsem en l’univers Crexells. Alhora molt vinculat a la Mancomunitat, entre el modernisme i el noucentisme, el seu interès per entendre la societat que li tocà viure, d’on venim i la seva projecció de futur es caracteritza sempre per una empremta marcada per la recuperació dels clàssics, per una voluntat de donar a conèixer Catalunya al món així com d’oferir una finestra oberta als corrents de modernitat i nou paradigma del qual fou un gran exponent.
La seva formació universitària i permanent en filosofia i lletres, dret i estadística que el portà a viatjar a Anglaterra i Alemanya desemboca en una intensa carrera i activitat tant en l’àmbit de l’ensenyament de l’època com a professor i també com a corresponsal del diari europeu Observer, esdevenint cronista i “mediador cultural” dels corrents europeus innovadors en un ambient conservador i en contacte sempre amb el cercle d’intel·lectuals que com ell eren presents en moltes entitats, associacions i nuclis culturals com és el cas, entre molts d’altres, l’Ateneu Barcelonès del qual fou soci, emèrit sense cap mena de dubte. Podem citar com a exemple l’apartat titulat “Berlín-Londres, més que dues ciutats” escrit per Conrad Vilanou, qui posa en relleu una definició que serveix per a resumir o descriure el nostrat Crexells: “[…] seria bo recordar que el seu perfil intel·lectual es pot definir amb els següents qualificatius: assagista, filòsof, hel·lenista, liberal, publicista, viatger, republicà, agnòstic, laïcista amb tendències socialitzants i, nogensmenys, esportista” (p. 131). Ens serveix aquesta frase per a destacar sectors en què Joan Crexells demostrà el seu pragmatisme metòdic -tasca com a periodista financer- a la vegada que el seu sentit analític i crític -en tant que filòsof i comentarista d’actualitat.
Per una banda, la seva tasca d’enaltiment de la cultura catalana tal i com Ramon Alcoberro, bibliotecari de junta de l’Ateneu durant el període 2011-2014 defensa en parlar d’ell: “La llengua com a nucli d’una cultura i la cultura com a nucli d’una civilitat són dues tesis de clara estirp noucentista que podem considerar variacions d’una altra metàfora central: la de la cultura com a tronc sòlid de l’arbre de la vida” (p. 203). Per altra banda, i molt relacionat les seves idees polítiques emmarcades en un desacomplexament i voluntat d’obrir el debat i de posar, per tant, a la palestra el seu catalanisme i la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, temes de rabiosa actualitat, tal i com apunta en el seu article Frederic Ribas (p. 156).
Les dades i reflexions recollides en aquesta obra a partir de la seva producció com a professor, traductor, escriptor, periodista, analista d’informació que està recollida en el que es conserva del seu arxiu personal dipositat a l’Ateneu Barcelonès per la seva filla, Eugènia Crexells, degut als avatars de la història del nostre País, i que ofereix una font documental exquisida i que fou descrit i organitzat l’any 2009 i vaig poder tenir el goig de poder treballar-hi. El Premi Crexells fou creat el 1928 en homenatge a la seva figura. Des d’aleshores es celebra anualment amb excepció del parèntesi a causa de la seva prohibició durant el franquisme fins el 1981 que fou restituït. El premi de narrativa instituït per la Generalitat de Catalunya els anys 1932-1938 li dona continuïtat en un període difícil (fons conservat a la Biblioteca de Catalunya).
Aquest llibre fou presentat a la sala Sagarra per quatre personalitats, acte que tingué lloc el 15 de febrer de 2017 on estigué present la néta del personatge Isabell Turull. Esteu tots convidats a llegir-lo; el podeu consultar aquí així com també altres obres d’ell i sobre la seva “obra i pensament” que podeu trobar a la BAB.
Anna Nicolau
—————-
Bibliografia
BILBENY, Norbert, Joan Crexells en la filosofia del Noucents. Barcelona: Dopesa, 1979.
CRESPO i ARRUFAT, Lluís, Ideari de Joan Crexells, Barcelona: Edicions 62, 1967 (Antologia catalana; 34).
CREXELLS, Joan, Obra completa, Barcelona: Edicions de la Magrana, 1996-2000 (3 volums).
Espanya. Ministeri de Cultura. Portal PARES (Fitxa de fons). Accés: http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetailSession.htm?archivoId=1604647&id=1613827&eventDescendiente=descendienteDetail (consulta: 25/09/2017).
NICOLAU, Anna, Barcelona, “Fons Joan Crexells i Vallhonrat”, Graduat Superior d’Arxivística i Gestió de Documents – Sistemes de Classificació, curs 2008-2009 (treball acadèmic i tractament del fons).
SAFONT, Joan, “Joan Crexells: L’endemà de les festes” dins El Nacional.cat (15 agost 2017). Accés: http://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/catalunya-espanya-joan-crexells_182487_102.html. (consulta: 07/10/2017).
Deixa el teu comentari!