Barcelona cinema…Fausto 5.0 (Isidro Ortiz i la Fura del Baus, 2001)
L’origen del mite de Faust data de l’Alemanya del segle XV, però va ser el poema de Goethe el que va acabar per immortalitzar-lo.
Fausto 5.0 és una readaptació postmoderna del clàssic. El projecte neix de la col·laboració d’Isidro Ortiz amb Àlex Ollé i Carlus Padrissa, membres del grup teatral La Fura dels Baus. Aquests tanquen la trilogia que havien iniciat amb Fausto 3.0 i l’adaptació La condenación de Fausto per l’òpera de Salzburg.
El llenguatge “furero” impregna el film de dalt a baix. Atmosferes pertorbadores, gent penjada de cadenes i de cables, textures orgàniques, cotxes destrossats, materials industrials, edificis recoberts per plàstics i malles; que recreen una Barcelona sòrdida i malsana.
Isidro Ortiz deixa la seva marca personal amb moments fílmics amb estil de videoclip, imatges que recorden l’’univers de directors com Lynch o Cronenberg, i muntatges futuristes ben aconseguits.
El guió el signa el gran Fernando León de Aranoa, una grata sorpresa que puja el nivell notablement.
Ens trobem a Barcelona un dia qualsevol d’un any indeterminat. El doctor Faust (Miguel Ángel Solá) és un prestigiós científic que investiga la gènesi de la mort. Viu per la seva feina completament aïllat del món exterior, amb l’excepció de la seva assistent Julia (Najwa Nimri). Empren un viatge en tren per assistir i participar a unes conferències sobre la medicina terminal. A la seva arribada es troba a un antic pacient, Santos (Eduard Fernández). Representant la cara més fosca del doctor o encarnant al temptador Mefistòfil; aquest incòmode personatge portarà a Faust per un malson on tots el els seus desitjos es poden fer realitat.
La Barcelona 5.0
L’Estació de França: El doctor arriba i deambula per la seva marquesina metàl·lica. És troba una legió de musulmans pregant a l’andana, uns operaris arrancant les restes mortals d’un gos del casc del tren, una consigna abandonada amb centenars de fotos de persones desaparegudes i de sobte, de camí al vestíbul, ensopega amb Santos. Bandarra, vulgar i trinxeraire com ell sol, s’incrustarà progressivament sense desaparèixer del tot.
Fem un punt i apart per destacar l’esplèndida actuació d’Eduard Fernández guanyador del Goya a la millor interpretació masculina, i el Premi Sant Jordi al millor actor espanyol 2001.
La Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs i els seus voltants reforcen la imatge d’un món post-industrial i apocalíptic que veuen els ulls del doctor des del taxi.
L’Hospital Duran i Reynals és l’escenari de la esbojarrada festa nocturna. Una rave dins d’un hospital ple d’instrumental, llums, radiografies i la fauna més variada, entregada a la diversió més procaç i al·lucinant.
Torres del Parc de l’Espanya Industrial: El doctor Faust està fora de control donat el gir inesperat dels esdeveniments. Fuig de l’hotel a corre cuita i apareix al costat del Parc de l’Espanya Industrial, al barri de Sants. Les grans torres del parc coronades amb fars monumentals, encaixen perfectament amb la imatge futurista pretesa.
Les aules de la Facultat de farmàcia de la UB es van fer servir per ambientar una classe magistral del Doctor Faust.
MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona): És tracta de l’interior de l’hotel on s’allotja el nostre protagonista. Els color blanc, les formes ondulants i suggestives conformen la recepció; i la rampa i els passadissos les altres dependències. A l’habitació 209 el doctor rebrà la inesperada visita de Martita, interpretada per Irene Montalà.
Cínica, sexual, potent, desagradable, psicològica, impactant, malèfica, descarada, inquietant, temptadora… T’atreveixes?
Deixa el teu comentari!